Partitures

Original

Dum transisset Sabbatum. Robert Johnson. A cappella. Sacred , Motet. Language. Latin. SATBarB.

Traducció

Dum transisset sabbatum. Robert Johnson. A capella. Sagrat, Motet. Idioma. Latin. SATBARB.

Original

From a manuscript in the library of Christ Church, Oxford. The soprano and alto parts are attributed in the manuscript to “Mr Johnson”. The baritone part is attributed to “Tallis alias Johnson”. In the manuscript this part is written in plainchant notation. Slurs in this edition represent ligatures in the original plainchant. The work was published by Charles Burney in his “General History of Music” in 1776 with many changes to reduce dissonances and adapt the work to 18th Century taste. In a complete performance, the plainsong intonation and entire polyphony were probably intended to be sung first. Then the plainsong verse Et valde mane. Then the polyphony from Ut venientes to the end. Then the plainsong Gloria patri. Finally the polyphonic Alleluia. In the original manuscript “Alleluia” is written out “Al-le-lui-a”. There are a number of differences in published versions of. the plainsong intonation,. ii. the Et valde mane and. iii. the Gloria patri sections. These sections are not included in the manuscript source for this edition of the Johnson five part setting. The three last notes in the intonation, usually sung “sse – e - et”, are sometimes replaced by a single long note in, for instance, published editions of Tallis’ 5 part setting of “Dum Transisset”. There are a variety of different interpretations of the Et valde mane and the Gloria patri plainsong sections. Examples are included in the CPDL edition of the Taverner setting by Rupert Preston Bell, the edition of the Tallis setting by JJ Hutchings on Sibelius Music , the edition of the same Tallis setting by Richard Abram, published in “Musical Times”, February 1979, and the performance on CD of the Johnson four and five part settings by Cappella Nova. directed by Alan Tavener.

Traducció

A partir d'un manuscrit a la biblioteca de l'església de Crist, Oxford. Les parts de soprano i contralt s'atribueixen en el manuscrit de "El senyor Johnson". La part de baríton s'atribueix a "Tallis àlies Johnson". En el manuscrit d'aquesta part està escrit en notació cant pla. Insults en aquesta edició representen lligams en el cant pla originals. El treball va ser publicat per Charles Burney en la seva "Història General de la Música" en 1776 amb molts canvis per reduir les dissonàncies i adaptar l'obra al gust del segle 18. En una actuació completa, l'entonació i tota la polifonia cant pla van ser probablement destinat a ser cantat primer. Llavors el cant pla vers Et valde cabellera. Llavors la polifonia de Ut nients per al final. Llavors el patri cant pla Glòria. Finalment la polifònica Al·leluia. En el manuscrit original "Al·leluia" s'escriu "Al-li-lui-un". Hi ha una sèrie de diferències en les versions publicades de. l'entonació del cant pla,. ii. la cabellera Et valde i. iii. les seccions Glòria patri. Aquestes seccions no estan inclosos en la font manuscrit per a aquesta edició de la posició de mig Johnson 05:00. Els últims tres notes en l'entonació, generalment cantades "sse - i - et", de vegades se substitueixen per una sola nota llarga en, per exemple, edicions d'ajust 5 part Tallis 'de "Dum Transisset" publicat. Hi ha una varietat de diferents interpretacions de la valde cabellera Et i les seccions de cant pla patri Glòria. Els exemples s'inclouen en l'edició CPDL l'ajust Taverner per Rupert Preston Bell, l'edició de la configuració Tallis per JJ Hutchings en Sibelius música, l'edició de la mateixa configuració de Tallis per Richard Abram, publicat a "Musical Times", febrer de 1979 i el rendiment en CD dels Johnson 04:05 ajustos de part de Cappella Nova. dirigida per Alan Tavener.