Partitures

Original

Opferlied, Opus 121b. Ludwig van Beethoven. Piano. Secular , Lied. Language. German. SSATB.

Traducció

Opferlied, 121b Opus. Ludwig van Beethoven. Pla. Seglar, Lied. Idioma. Alemany. SSATB.

Original

Throughout his life, Beethoven was obsessed with Friedrich von Matthisson's. 1761-1831. "Opferlied". Song of Sacrifice. The poem first appeared in 1790, so Beethoven may have known the text while he lived in Bonn. Occasionally, he scribbled the last line, "Das Schöne zu dem Guten. "The beautiful to the good". , in his late manuscripts. Most indicative of Beethoven's admiration of the poem is the fact that he set the text of "Opferlied" four times. The first version, from 1794, exists only in manuscript. In 1801-2, Beethoven revised his seven-year-old setting. this version, known as WoO. 126, was published in 1808 by Simrock in Bonn as part of the III Deutsche Lieder, which included the first versions of "Neue Liebe, neues Leben," WoO. 127, and "Der freie Mann," WoO. 117. The third setting, for soprano, alto and tenor soloists with four-voice chorus, two clarinets, horn, viola and cello, dates from 1822 and was first performed on December 23 of that year in Bratislava. Pressburg. However, it did not appear in print until 1888 as part of the Complete Edition of Beethoven's Works, published in Leipzig by Breitkopf & Härtel. Beethoven revised this version to produce his fourth and final setting of "Opferlied". Op. 121b. , for soprano solo with four-voice chorus and orchestra. without flutes or oboes. , in 1823-4. This was published in 1825 by Schott in Mainz. Matthisson's text depicts a young man in a oak grove offering a sacrifice to Zeus. The man asks Zeus to be the protector of liberty, and to give him, both now and in his old age, beautiful things, because he is good. Like Beethoven's setting for solo voice and piano, the "Opferlied," Op. 121b, for soprano, chorus and orchestra is in E major and strophic form, although a few subtle changes in the second verse, particularly in the orchestration, make "modified strophic" a more appropriate description. Beethoven expands the dimensions of the song beyond that of his piano and voice setting by writing a much more active voice part and by having the chorus repeat the last half of each verse, the chorus sopranos taking the soloists' melody. Additionally, the chorus again repeats the final line of each verse, each time to completely new music, providing a strong sense of closure. What is most striking about Beethoven's "Opferlied" is its nearly total diatonic idiom. Set in E major throughout, the piece's only chromatic alteration occurs at the middle of the verse, as part of a cadence on the dominant. Because the chorus responses are literal repetitions of the second half of each verse, these also never stray from E major. John Palmer, Rovi.

Traducció

Al llarg de la seva vida, Beethoven estava obsessionat amb Friedrich von Matthisson de. 1761-1831. "Opferlied". Cançó del Sacrifici. El poema va aparèixer per primera vegada en 1790, per la qual cosa Beethoven va poder haver conegut el text mentre va viure a Bonn. De tant en tant, gargotejar l'última línia, "La bellesa de la bona. "La bella amb el bé". , En els seus últims manuscrits. El més indicatiu de l'admiració de Beethoven del poema és el fet que estableix el text de "Opferlied" quatre vegades. La primera versió, de 1794, només existeix en manuscrit. En 1801-2, Beethoven va revisar la seva configuració de set anys d'edat,. aquesta versió, coneguda com Woo. 126, es va publicar en 1808 per Simrock a Bonn com a part de la III Deutsche Lieder, que va incloure les primeres versions de "Neue Liebe, Neues Leben", WoO. 127, i "Der Freie Mann," WoO. 117. La tercera opció, per a soprano, alt i tenor solistes amb cor a quatre veus, dos clarinets, trompa, viola i violoncel, data de 1822 i va ser estrenada el 23 de desembre d'aquest any a Bratislava. Presburgo. No obstant això, no va aparèixer en la impressió fins a 1888 com a part de l'edició completa de les obres de Beethoven, publicat a Leipzig per Breitkopf. Beethoven va revisar aquesta versió per produir el seu quart i últim ajust de "Opferlied". Op. 121b. , Per soprano amb cor a quatre veus i orquestra. sense flautes o oboès. , in 1823-4. Això va ser publicat en 1825 per Schott a Mainz. El text de Matthisson representa un home jove en un bosc de roures oferir un sacrifici a Zeus. L'home li demana a Zeus per ser el protector de la llibertat, i donar-li, tant ara com en la seva vellesa, coses belles, perquè ell és bo. Com a entorn de Beethoven per a veu solista i piano, el "Opferlied," Op. 121b, per a soprano, cor i orquestra està en E forma principal i estròfica, encara que alguns canvis subtils en el segon vers, sobretot en l'orquestració, fan "estròfica modificat" una descripció més apropiada. Beethoven amplia les dimensions de la cançó més enllà de la del seu entorn piano i veu, escrivint un paper molt més actiu veu i fent que el cor repeteix l'última meitat de cada vers, les sopranos del cor que prenen melodia els solistes '. A més, el cor repeteix de nou la línia final de cada vers, cada vegada en música completament nova, proporcionant un fort sentit de tancament. El més cridaner de "Opferlied" de Beethoven és la seva gairebé total de l'idioma diatònic. Establir en Mi major en tot, de la peça única alteració cromàtica es produeix en la meitat del vers, com a part d'una cadència en la dominant. A causa de que les respostes del cor són repeticions literals de la segona meitat de cada vers, aquests també mai s'aparten del meu major. John Palmer, Rovi.