Partitures $50.00

Original

Double Image. piano reduction. Saxophone sheet music. Advanced.

Traducció

Imatge doble. reducció per a piano. Partitures Saxòfon. Avançat.

Original

Double Image. piano reduction. Double Concerto for 2 Saxophonists. Composed by David R. Gillingham. Chamber Ensemble. For 2 Saxophones & Piano. 2, solo saxophones. soprano, alto, tenor & baritone. piano. Medium difficult. Piano reduction. Duration 30. 00. Published by C. Alan Publications. CN.17062. Opening with a dark and somber set of variations, Double Image exploits the four instruments of the saxophone family. Beautiful, lyrical melodies glide through the second movement as the saxes begin their interplay. The third movement is an exciting romp from beginning to end. Truly a must for the advanced saxophone duo. Double Image was commissioned by Jeff Heisler and Shawn Teichmer, two former saxophone alumni from Central Michigan University. The work is a concerto in three movements that exploits four of the common instruments of the saxophone family as performed by two players. The first movement features the tenor and baritone saxophone, the second, the alto and the tenor saxophone and the third, soprano saxophones. The movements of the concerto are starkly contrasting. The first movement, Passacaglia Lamento, is a dark, somber and mysterious set of variations on a bass line consisting of chromatic mediant relationships and angular leaps. The solo baritone saxophone begins the thematic bass line and is then joined by the solo tenor saxophone. Variation I begins with keyboard percussion accompanying the horns on the theme with the solo tenor saxophone on cascading scale passages. The solo baritone saxophone joins the tenor on the tail of the theme with added chimes. Preceded by a short transition in the wind ensemble, Variation II is abbreviated and features a dance-like interplay between the two solo saxophones in asymmetrical meter. 16. Variation III ensues in which the solo saxophones alternate a skeletonized version of the theme in augmentation accompanied by ascending scales in the upper woodwinds. A heavy, ponderous interlude in the brass leads to Variation IV. Variation IV is perhaps the most dark and mysterious section of the movement that features a ghosted half-tone ostinato in the solo saxophones over only the harmony of the passacaglia. The tail of the variation is then played by low brass and woodwinds accompanied by piano and keyboard percussion. A brief brass fanfare leads to Variation V, which is a spirited duet by the solo saxophones alternating between 4. 4 and 7. 8 meter, with the wind ensemble accompanying on short articulations of the harmonic background. Horns, flutes and eventually trumpets, enter playing the tail of the theme culminating dramatically on four strongly articulated sonorities by the full ensemble with an underlying timpani solo diminishing into a coda using the head of the passacaglia and ending on an unresolved sonority. Movement II, Reveries, takes advantage of the two most expressive saxophones. in my opinion. , the alto and the tenor. The movement is dreamy consisting of beautiful, lyrical melodic lines, extended tertian harmonies and an array of shifting tonality. The movement is in free form and begins with a sort of 'sighing' melodic line that cascades downward and scale-wise. Both saxophones freely exchange this motive over shifting tone color. A variation of sorts follows with the solo saxophones exchanging the motive over a static F# minor tonality. An interlude follows in Bb Major, with an interplay between solo oboe and flute utilizing the motive which leads into a new section in A Major beginning with sweeping harp-like passages in the piano. The solo saxophones begin interplay amongst themselves on a contrasting motive consisting of rising and falling scale-based passages. The texture and dynamic of the section increase and rise to a dramatic moment which brings back the original descending motive in E Major. The passage diminishes in volume and segues into E Minor with the solo saxophones engaging in free development accompanied by the marimba and the piano. The development continues with a bubbly, staccato pattern in the clarinets and marimba and a return of the original motive in imitation between the solo saxophones in C Minor. A transition precipitates a change of mode into C Major and the movement concludes in dreamy fashion with the return of the descending motive and a coda beginning in A Major and coming to rest in Gb Major.

Traducció

Imatge doble. reducció per a piano. Doble Concert per a 2 saxofonistes. Compost per David R. Gillingham. Chamber Ensemble. Per a 2 saxofons. 2, saxofons en solitari. soprano, contralt, tenor. pla. Medi Difícil. Reducció de piano. Durada 30. 00. Publicat per C. Alan Publicacions. CN.17062. Obertura amb un joc fosc i ombrívol de variacions, imatge doble explota els quatre instruments de la família del saxòfon. , Melodies líriques belles llisquen a través del segon moviment en els saxos comencen la seva interacció. El tercer moviment és un enjogassament emocionant de principi a fi. Veritablement una necessitat per al duo de saxòfon avançada. Doble imatge va ser encarregada per Jeff Heisler i Shawn Teichmer, dos ex alumnes de saxòfon de la Universitat Central de Michigan. L'obra és un concert en tres moviments que explota quatre dels instruments comuns de la família del saxofon interpretada per dos jugadors. El primer moviment compta amb el tenor i el baríton saxofon, el segon, el saxo alt i el saxo tenor i el tercer, saxofons soprano. Els moviments del concert estan fortament contraposades. El primer moviment, Passacaglia Lamento, és un conjunt fosc, ombrívol i misteriós de variacions sobre una línia de baix que consisteix en relacions mediant cromàtiques i salts angulars. El saxòfon baríton solista comença la línia de baix temàtica i després se li uneix el saxo tenor solista. Variació I comença amb la percussió de teclat que acompanya les banyes en el tema amb el saxo tenor solista en els passatges d'escala en cascada. El saxòfon baríton solista s'uneix el tenor a la cua del tema amb els carillons afegit. Precedit per un curt de transició en el conjunt de vent, Variació II s'abreuja i compta amb un joc com si estigués ballant entre els dos saxòfons en solitari amb metro asimètrica. 16. Variació III sobrevé en què els saxos solistes alternen una versió esquelet del tema en l'augment acompanyat de ascendent escales en els instruments de vent superiors. Un interludi pesat, pesat en el metall condueix a Variació IV. Variació IV és potser la part més fosca i misteriosa del moviment que compta amb un ostinato de mig to ghosted en els saxòfons en solitari només sobre l'harmonia de la cercavila. La cua de la variació és llavors interpretat per sota metalls i vents acompanyats de piano i teclat de percussió. Una breu fanfàrria llautó porta a Variació V, que és un duo d'esperit pel saxòfon solista alternant entre 4. 4 i 7. 8 metres, amb el conjunt de vent que acompanya en articulacions curtes del fons harmònic. Les banyes, flautes i trompetes, finalment, entrar a jugar la cua del tema que va culminar dramàticament en quatre sonoritats fortament articulades per tot el conjunt amb un timbal subjacents disminuint en solitari en una coda amb el cap de la cercavila i acabant en una sonoritat sense resoldre. Moviment II, somnis, s'aprofita de les dues saxofons més expressius. al meu entendre. , L'alt i el tenor. El moviment és de somni format per belles línies melòdiques líriques, harmonies tercianes estesos i una gran varietat de tonalitats canviants. El moviment està en forma lliure i comença amb una espècie de línia melòdica 'sospirar' que cau en cascada cap avall i escala d'adreça. Tots dos saxofons intercanvien lliurement aquest motiu sobre el canvi del color de to. Разновидностью рода следует с соло саксофоны обмена мотив над статической F. Un interludi segueix en Sib Major, amb una interacció entre l'oboè i la flauta solista utilitzant el motiu que porta a una nova secció al principi Major amb escombrar passatges-arpa com al piano. Els saxos solistes comencen interacció entre ells en un motiu de contrast és que pujava i baixava passatges basats escala-. La textura i la dinàmica de la secció d'augment i pujada a un moment dramàtic que porta de nou el motiu descendent original en Mi Major. El passatge disminueix en volum i dóna pas a Mi menor amb els saxos solistes que participen en el desenvolupament lliure acompanyats de la marimba i el piano. El desenvolupament continua amb un patró bombolles, staccato en els clarinets i marimba i un retorn del motiu original en la imitació entre els saxos solistes en Do Menor. Una transició precipita un canvi de manera en Do Major i el moviment conclou a la moda de somni amb el retorn del motiu descendent i un començament coda en La Major i que ve a descansar en Gb Major.