Instruments
Ensembles
Genres
Compositors
Artistes

Partitures $65.00

Original

Moon Dreams. Guitar sheet music. Alto Saxophone sheet music. B-Flat Trumpet sheet music. Baritone Saxophone sheet music. Drums sheet music. Horn sheet music. Percussion sheet music. Piano sheet music. Tenor Saxophone sheet music. Trombone sheet music. Tuba sheet music. Advanced.

Traducció

Moon Dreams. Partitures de guitarra. Full Saxòfon Alt música. -Si bemoll trompeta partitures. Partitures Saxòfon Baríton. Música Drums full. Partitures de Forns. Partitures de percussió. Partitures per a piano. Tenor partitures Saxòfon. Partitura Trombone. Partitura Tuba. Avançat.

Original

Moon Dreams by The Claude Thornhill Orchestra. Edited by Jeffrey Sultanof. Arranged by Gil Evans. For orchestra. 3 Flutes, 1 Clarinet, 1 Alto sax. dbl. clarinet 2. , 2 Tenor saxes. 1st dbl. clarinet 3, 2nd dbl. bass clarinet 1. , 1 Baritone sax. dbl. bass clarinet 2. , 3 Trumpets, 2 French Horns, 2 Trombones, Tuba, Guitar, Piano, Bass, Drums. Ballad. Advanced. Full score and set of parts. Published by Jazz Lines Publications. JL.JLP-8122. Notes by Jeffrey Sultanof. Background. The Claude Thornhill Orchestra was an ensemble that had a unique approach. a vibrato-less sound mass as support for the leaders piano stylings. Not that Thornhill didnt like adventurous music. hed composed a piece in 1941 called Portrait of a Guinea Farm which was pretty advanced. But by 1947, he wanted a more straight-forward band that played ballads and music for dancing. Thornhill virtually turned over the ensemble to Evans after the war with regard to its musical direction, showing up for work but little else. Evans was going through a period of self-study. going to the New York Public Library and borrowing records and scores of the music of Prokofiev, Stravinsky, Bartok and a particular favorite, Ernest Bloch. composer of the cello concerto Schlomo. Between arranging pop songs and commissioning scores from the top young arrangers of the day, such as Gerry Mulligan, George Russell and John Carisi, he was expanding his musical vision by arranging Charlie Parker and Miles Davis bebop lines and incorporating his expanding musical vocabulary into his scores for the band. This can certainly be seen in part of a ballad medley of Easy Living, Everything Happens to Me and Moon Dreams. The Music. Instrumentation for this setting is. 3 flutes, clarinet, alto sax. dbl. clarinet 2. , 2 tenor saxes. 1st dbl. clarinet 3, 2nd dbl. bass clarinet 1. baritone sax. dbl. bass clarinet 2. , 3 trumpets, 2 French Horns, 2 trombones, tuba, guitar, piano, bass, drums. For a brief period in mid-1947, the Thornhill Orchestra included three flutes, and this medley can be dated based on the inclusion of these instruments. the arrangement can be played without them. Evans makes the most of the flutes in this setting. they add another color and a shimmering, velvety top to the ensemble sound. At the same time, the last part of Moon Dreams has to be one of the most dissonant, complex pieces written for a dance band in the ensembles history. the only other big band composer who wrote such disturbing music during this period was Robert Graettinger for the Stan Kenton Orchestra. One wonders whether the entire medley was played in public, or simply cut at bar 40. It was not recorded. Moon Dreams was clearly an important musical milestone for Evans. There is strong evidence to suggest that Moon Dreams was the first arrangement written for the Miles Davis Nonet. later to be called the Birth of the Cool ensemble. This is the only arrangement with a clarinet part, as Evans originally wanted Danny Polo from the Thornhill band to be included. the alto sax part is an exact transposition of the clarinet part. , and Evans chose an already-written setting to set for the smaller ensemble, partly to show the other arrangers how to approach the instrumentation of the ensemble. the goal being to get the Thornhill sound with a smaller group. That he would have revisited the complex final eighteen bars of Moon Dreams says a lot for Evans continual re-thinking and revising his own work, as he would later on with different versions of Jambangle, Blues for Pablo, and La Nevada. As has been pointed out elsewhere in notes for other Evans. Thornhill arrangements in this series, Evans wrote contrapuntally vs. chordally, considering the line first. Musicians have commented that one of the reasons they love playing his arrangements is because he writes interesting parts that cross at times. look at most trombone parts he wrote for Thornhill. At the same time, he frequently wrote a five-part harmony that was doubled an octave below, creating some striking soft dissonances. The only way to deal with these is to have your students listen carefully as well as maintain accurate tuning. In an age where ensembles have played Brookmeyer and Schneider, this should not be too difficult. The last eighteen bars are pure counterpoint, and should be rehearsed in groups with the same musical lines. marking up the score with different color highlighters might be useful. The groupings of five must be played evenly. This arrangement has been published from the original autograph score and is authorized by the Estate of Gil Evans. This is not a transcription. This is a very complex arrangement full dense, lush voicings and difficult rhythms. Gil later modified this arrangement for the Miles Davis 'Birth of the Cool' session. This arrangement was recently recorded by the Dutch Jazz Orchestra on their 2008 CD titled 'Moon Dreams. Rediscovered Music of Gil Evans and Gerry Mulligan. ' Note. The sound sample is courtesy of the Manhattan School of Music's Concert Jazz Band, conducted by Justin DiCioccio.

Traducció

Moon Dreams de L'Orquestra Thornhill Claude. Editat per Jeffrey Sultanof. Arreglat per Gil Evans. Per orquestra. 3 flautes, 1 clarinet, 1 Alt sax. dbl. clarinet 2. , 2 saxos tenor. Primer dbl. clarinet 3, segon dbl. clarinet baix 1. , Saxo baríton 1. dbl. clarinet baix 2. , 3 trompetes, 2 Trompes, 2 trombons, tuba, guitarra, piano, baix, bateria. Balada. Avançat. Partitura general i conjunt de peces. Publicat per Jazz Lines Publicacions. JL.JLP-8122. Notes de Jeffrey Sultanof. Fons. L'orquestra de Claude Thornhill era un conjunt que tenia un enfocament únic. una massa vibrato-less so com el suport als líders estilitzacions de piano. No és que Thornhill no li agradava la música d'aventura. hed va compondre una peça en 1941 anomenat Retrat d'un conillet de granja que estava bastant avançat. Però per 1947, que volia una banda més senzill que tocava balades i música per ballar. Thornhill pràcticament va lliurar el conjunt d'Evans després de la guerra pel que fa a la seva adreça musical, anar a treballar, però poc més. Evans estava passant per un període d'auto-estudi. anar a la Biblioteca Pública de Nova York i els préstecs registres i resultats de la música de Prokofiev, Stravinsky, Bartok i un dels favorits, Ernest Bloch. compositor del concert per a violoncel Schlomo. Entre l'organització de les cançons pop i posada en marxa de les puntuacions dels millors arranjadors de joves de l'època, com ara Gerry Mulligan, George Russell i John Carisi, anar ampliant la seva visió musical a càrrec de l'organització de Charlie Parker i Miles Davis línies bebop i la incorporació del seu vocabulari musical expansió en el seu qualificacions de la banda. Això sens dubte pot ser vist en part d'un medley de balades Easy Living, Everything Happens to Me i la Lluna Dreams. La Música. Instrumentació per a aquest ajust és. 3 flautes, clarinet, saxo alt. dbl. clarinet 2. , 2 saxos tenors. Primer dbl. clarinet 3, segon dbl. clarinet baix 1. saxo baríton. dbl. clarinet baix 2. , 3 trompetes, 2 Trompes, 2 trombons, tuba, guitarra, piano, baix, bateria. Durant un breu període a mitjan 1947, l'Orquestra Thornhill inclou tres flautes, i aquesta barreja es pot datar a partir de la inclusió d'aquests instruments. la disposició es pot jugar sense ells. Evans converteix la majoria de les flautes en aquest entorn. afegeixen un altre color i un brillant, superior vellutada al so de conjunt. Alhora, l'última part de la Lluna Dreams ha de ser una de les peces més dissonants i complexes escrites per una orquestra de ball en la història conjunts. l'únic altre compositor de big band que va escriure una música inquietant durant aquest període va ser Robert Graettinger per l'Orquestra de Stan Kenton. Un es pregunta si tot el popurri es va jugar en públic, o simplement tallats al bar 40. No es va registrar. Moon Dreams era clarament una important fita musical per Evans. Hi ha una forta evidència per suggerir que la Lluna Dreams va ser el primer acord escrit per al Miles Davis Nonet. que més tard seria anomenat Birth of the Cool ensemble. Aquesta és l'única disposició amb una part de clarinet, com Evans originalment volia Danny Pol de la banda Thornhill per ser inclòs. la part saxo alt és una transposició exacta de la part de clarinet. I Evans va escollir un escenari ja escrit-establir per al conjunt més petit, en part per mostrar als altres arranjadors com abordar la instrumentació del conjunt. sent l'objectiu d'aconseguir el so Thornhill amb un grup més petit. Que ell hagués revisat els complexos finals divuit barres de Lluna Dreams diu molt d'Evans contínua repensar i revisar el seu propi treball, com ho faria més tard amb diferents versions de Jambangle, Blues for Pablo i La Nevada. Com s'ha assenyalat en altres parts de notes per a una altra Evans. Arranjaments Thornhill en aquesta sèrie, Evans va escriure contrapunt vs. cordalmente, tenint en compte la línia de primera. Els músics han comentat que una de les raons per les quals els encanta jugar els seus arranjaments és perquè escriu peces interessants que es creuen de vegades. mirar la majoria de les parts de trombó que va escriure per Thornhill. Alhora, sovint escriure una harmonia de cinc parts que es duplica una octava per sota, creant algunes dissonàncies suaus sorprenents. L'única manera de tractar amb ells és que els seus alumnes escolten amb atenció, així com mantenir una afinació precisa. En una època on els conjunts han jugat Brookmeyer i Schneider, això no hauria de ser massa difícil. Els últims divuit bars són el contrapunt pur, i han de ser assajades en grups amb les mateixes línies musicals. marcant el marcador amb diferents marcadors de color podria ser útil. Les agrupacions de cinc han de ser jugats de manera uniforme. Aquesta disposició ha estat publicat per la partitura autògrafa original i està autoritzada pels hereus de Gil Evans. Això no és una transcripció. Aquesta és una molt complexa dens ple acord, exuberants veus i ritmes difícils. Gil va modificar més tard aquesta mesura en els 'Birth of the Cool "de Miles Davis sessió. Aquesta disposició va ser gravat recentment per l'Orquestra de Jazz holandès del CD 2008 titulat 'Moon Dreams. Música Rediscovered de Gil Evans i Gerry Mulligan. 'Nota. La mostra de gravació és cortesia de la Manhattan School of Concert Jazz Band Music, dirigida per Justin DiCioccio.