Partitures $10.00

Original

So Too, Fell Daedalus. Bassoon sheet music.

Traducció

Així també, Fell Daedalus. Partitures Fagot.

Original

So Too, Fell Daedalus composed by Kevin Timothy Austin. For Bassoon Duet. Published by Imagine Music. IG.CMS147. As can be inferred from the title, So Too, Fell Daedalus, I seek to evoke in this piece the story of Icarus and Daedalus from Greek mythology with the added inference that Daedalus saw his own demise out of grief for his son. The piece is then a reinterpretation of the well-established tradition of tone poetry. However, I chose to extract this practice from its original orchestral setting and instead employ two bassoons to embody the characters in the story. I digress from the traditional use of theme and motive, and instead use realism to an all-encompassing degree. The two bassoons soar, swoop, dive, flit and flutter, in moments of parallel motion and varied repetition, as if they were themselves riding on wings of feathers and wax. They begin from the depths of the labyrinth, out of which they climb to the heights of their hubris, and once again recede to their point of origin. Formally then, the piece is through composed and at times improvisatory, but the focus should be on the overarching contour, which follows the aforementioned pattern. With regard to pitch, I use a mode of non-western origin not to imply tonal function or centricity â“ any perceived instance of such is not intentional â“ but to arouse in the listener the same sense of intrigue felt by the protagonists, which brought them closest to the sun and that sent them ultimately to their end.

Traducció

Així també, Fell Dèdal composta per Kevin Timoteu Austin. Per Fagot Duo. Publicat per Imagini Music. IG.CMS147. Com es desprèn del títol, així també, Fell Dèdal, busco evocar en aquest tros de la història d'Ícar i Dèdal de la mitologia grega amb la inferència afegit que Dèdal va veure a la seva pròpia desaparició de dolor pel seu fill. La peça és llavors una reinterpretació de la tradició ben establerta de la poesia de to. No obstant això, he optat per extreure aquesta pràctica des de la seva enclavament orquestral original i emprar en el seu lloc dos fagots per encarnar als personatges de la història. M'estic desviant l'ús tradicional del tema i motiu, i en lloc d'utilitzar el realisme a un grau que tot ho abasta. Els dos fagots disparen, batuda, busseig, voletegen i l'aleteig, en moments de moviment paral·lel i variada repetició, com si ells mateixos fossin a cavall amb ales de plomes i cera. Comencen des de les profunditats del laberint, dels quals es pugen a les altures de la seva arrogància, i un cop més s'allunyen del seu punt d'origen. Formalment llavors, la peça és a través de compost i per moments d'improvisació, però l'atenció s'ha de centrar en el contorn general, que segueix el model abans esmentat. Quant a to, jo faig servir una manera d'origen no occidental no donar a entendre la funció tonal o una centralitat qualsevol instància percebuda d'aquest tipus no és un intencional sinó per despertar en l'oient el mateix sentit de la intriga que senten els protagonistes, que .