Partitures $11.00

Original

Capture of the U-505. Percussion sheet music. Timpani sheet music.

Traducció

Captura de l'O-505. Partitures de percussió. Partitures Timbals.

Original

Capture of the U-505 composed by John Willmarth. Timpani Solo. For timpani solo. timpani. Book. Duration 8 minutes, 50 seconds. Published by Innovative Percussion. IP.T-JW-505. Composer's notes. "Capture of the U-505" is a programmatic piece influenced by Wagner's use of Leitmotif. a musical device in which a character, place, or idea is depicted through a musical theme. Throughout the work the top two drums represent the American Naval forces and the bottom drums the German U-boat, the U-505. The piece is comprised of four sections. The U-boat, The Chase, The Battle, and The Capture. The opening reveals the U-boat theme including the characteristic sound of the sonar ping. The one-handed roll technique depicts the rumble of the U-boat engines. The Chase is written in a canonic style in which one hand "chases" the other. The left hand plays the bottom drums in the key of Bb while the right hand plays the top drums in the key of F. Eventually an ostinato is unveiled which rhythmically spells out the distress signal "S.O.S." in Morse code. In The Battle, small cloth bags filled with coins are placed in the center of the drumhead producing an explosion sound when the head is struck. At "agitato" the performer should improvise for 10-20 seconds using, but not limited to, the given motives in a fragmented rhythmic style. devoid of an easily discernable pulse center. The texture of the improvisation should become increasingly dense throughout. The drums can be tuned to any pitch throughout this section. based on where the performer chooses to end the glissando effects. but should end with the drums in mid-range. A 4-line staff is also used to represent the four drums rather that delineate a specific pitch set. This section should depict the chaos, aggression, and ferocity of battle. An elongated glissando up the drums is used to portray the U-boat surfacing thus ending the battle. this phrase should be performed on the 32" and 29" drums. The Capture brings some of the beginning themes full circle. This time, however, the rumble of the engines is on the high drums representing the American convoy. The drums are tuned to a major tonality depicting a resolution of the conflict throughout. The sonar ping is no longer present but the motive carries on as the sub is towed away. In 1941, the United States entered World War II in response to Japan's surprise attack on Pearl Harbor. At this point in the war, the Germans had already unleashed their Blitzkrieg attack on London and, along with Japan and Italy, formed the Axis powers. Because shipping was the primary means of delivering supplies to Great Britain and Africa, the German submarine or U-boat became a major factor in what has come to be known as the Battle of the Atlantic. German U-boats were sinking merchant ships at an alarming rate. In fact the U-boats effect on the war was so profound that in a speech British Prime Minister Winston Churchill stated, "The only thing that ever really frightened me during the war was the U-boat peril. " In response to this threat, the United States formed hunter-killer task groups designed to seek out and destroy enemy subs. Captain Daniel Gallery led the group known as the 22.3 which was comprised of five destroyer escorts. USS Chatelain, USS Jenks, USS Flaherty, USS Pillsbury, USS Pope, and the aircraft carrier the USS Guadalcanal. Through intercepted radio transmissions the 22.3 was able to ascertain the general location of a U-boat off the coast of West Africa. After 2 weeks of searching unsuccessfully, the 22.3 broke off the hunt. On June 4th, 1944, as they headed towards Casablanca to refuel, the USS Chatelain suddenly made sonar contact with the U-505 less than 800 yards away. The American destroyer fired on the sub as it took evasive action. Wildcat fighters from the Guadalcanal marked the position of the U-505 by firing their machine guns into the water. The Chatelain was able to severely damage the U-505 using depth charges, forcing her to surface. It was a short but fierce battle in which the U-505 was only able to launch one torpedo. Once the sub surfaced, the U.S. convoy surrounded the sub and covered her in artillery fire. The crew abandoned ship and 58 German sailors were captured with only one casualty. Although the Germans took measures to scuttle the ship, an American salvage crew managed to board the boat, remove classified materials, and save the U-505 from sinking. The boat was secretly towed over 2,500 miles to a U.S. base at Bermuda in order to study German U-boat technology. Because of the bravery, courage, and daring of Commander Gallery and his team, the U.S. Navy was able to capture an enemy vessel at sea for the first time since the War of 1812. Admiral Royal E. Ingersoll, Commander in Chief, U.S. Atlantic Fleet, released the following statement. "The Task Group's brilliant achievement in disabling, capturing, and towing to a United States base a modern enemy man-ofwar taken in combat on the high seas is a feat unprecedented in individual and group bravery, execution, and accomplishment in the Naval History of the United States.

Traducció

Capture of the U-505 composed by John Willmarth. Timbals Només. Per solista de timbals. timpans. Llibre. Durada 8 minuts 50 segons. Publicat per percussió innovadora. IP.T-JW-505. Notes del compositor. "Captura de l'O-505" és una peça programàtica influenciat per l'ús de Wagner de leitmotif. un dispositiu musical en què un personatge, lloc o idea es representa a través d'un tema musical. Al llarg del treball dels dos primers tambors representen les forces navals dels Estats Units i la part inferior tambors del submarí alemany, l'O-505. La peça es compon de quatre seccions. El submarí, The Chase, La Batalla, i la captura. L'obertura revela el tema submarí incloent el so característic de la taula de ping sonar. La tècnica de rotllo amb una sola mà representa l'estrèpit dels motors de submarins. El Chase està escrit en un estil canònic en què, d'una banda "persecucions" per un altre. La mà esquerra toca la bateria inferior en la tonalitat de Bb mentre que la mà dreta toca els millors tambors en la tonalitat de F. Amb el temps es va donar a conèixer un ostinato rítmic que necessita el senyal de socors "SOS" en codi Morse. En la batalla, les petites bosses de tela plenes de monedes es col · loquen al centre de la producció d'un so d'explosió pegat de tambor quan es colpeja el cap. A "agitato" l'artista ha d'improvisar durant 10-20 segons usant, però no limitant-se als motius donats en un estil rítmic fragmentada. desproveït d'un centre de pols fàcilment discernible. La textura de la improvisació ha de ser cada vegada més densa al llarg. Els tambors es poden sintonitzar a qualsevol terreny de joc en aquesta secció. segons el lloc on l'artista decideix posar fi als efectes glissando. però ha d'acabar amb els tambors en gamma mitjana. Un equip de 4 línies també s'utilitza per representar els quatre tambors en lloc que delineen un conjunt específic de to. En aquesta secció s'ha de descriure el caos, l'agressió, i la ferocitat de la batalla. Un glissando allargat fins als tambors s'utilitza per representar la superfície de submarins posant així fi a la batalla. aquesta frase s'ha de realitzar en els 32 "i 29" drums. La captura porta alguns dels temes que comença al punt de sortida. Aquest cop, però, el soroll dels motors es troba en alta tambors representen el comboi nord-americà. Els tambors estan afinats a una tonalitat principal que representa una solució del conflicte al llarg de. La taula de ping sonar ja no està present, però el motiu continua com el sub és retirat per la grua. El 1941, els Estats Units van entrar en la Segona Guerra Mundial, en resposta a un atac sorpresa del Japó a Pearl Harbor. En aquest moment de la guerra, els alemanys ja havien deslligat seu atac Blitzkrieg a Londres i, juntament amb el Japó i Itàlia, format les potències de l'Eix. A causa de que l'enviament era el principal mitjà del lliurament de subministraments a la Gran Bretanya i Àfrica, el submarí alemany U-vaixell o va esdevenir un factor important en el que ha arribat a ser conegut com la Batalla de l'Atlàntic. Submarins alemanys enfonsaven els vaixells mercants a un ritme alarmant. De fet, l'efecte dels submarins en la guerra era tan profund que en un discurs el primer ministre britànic Winston Churchill va dir: "L'única cosa que sempre realment em va espantar durant la guerra va ser el perill de submarins. "En resposta a aquesta amenaça, els Estats Units va formar grups de treball de caçadors-assassins dissenyades per buscar i destruir submarins enemics. Capità Daniel Galeria portar al grup conegut com el 22.3, que es compon de cinc acompanyaments de destructor. USS Chatelain, USS Jenks, USS Flaherty, USS Pillsbury, USS Pope, i el portaavions USS Guadalcanal. A través de les transmissions de ràdio interceptades el 22,3 era capaç de determinar la ubicació general d'un submarí davant les costes de l'Àfrica Occidental. Després de 2 setmanes de recerca sense èxit, el 22,3 va trencar la caça. El 4 de juny de 1944, mentre es dirigien cap a Casablanca per proveir de combustible, l'USS Chatelain sobte es va posar en contacte amb el sonar dels O-505 a menys de 800 metres de distància. El destructor nord-americà va disparar contra el submarí, ja que va prendre una acció evasiva. Combatents Wildcat del Guadalcanal van marcar la posició de l'O-505 disparant les seves metralladores a l'aigua. El Chatelain va ser capaç de danyar greument els que utilitzen càrregues de profunditat O-505, obligant-la a la superfície. Va ser un breu però ferotge batalla en la qual l'O-505 només va ser capaç de llançar un torpede. Una vegada que la sub superfície, el comboi EUA envoltava la sub i la va cobrir de foc d'artilleria. La tripulació va abandonar el vaixell i 58 mariners alemanys van ser capturats amb una sola baixa. Encara que els alemanys van prendre mesures per sabotejar la nau, una tripulació de rescat nord-americà va aconseguir embarcar al vaixell, eliminar els materials classificats, i guardi l'O-505 s'enfonsi. El vaixell va ser remolcat en secret més de 2.500 milles a una base dels EUA en les Bermudes amb la finalitat d'estudiar la tecnologia U-vaixell alemany. Gràcies a la valentia, el coratge i l'audàcia de la Galeria Comandant i el seu equip, la Marina dels EUA va ser capaç de capturar una nau enemiga al mar per primera vegada des de la guerra de 1812. Almirall Royal E. Ingersoll, el Comandant en Cap de la Flota de l'Atlàntic EUA, va emetre la següent declaració. "Brillant assoliment del Grup de Tasques en la desactivació, la captura i el remolc a un lloc dels Estats Units un enemic de l'home-ofwar moderna pres en combat en alta mar és una gesta sense precedents en la valentia individual i grupal, l'execució i la realització en la Història Naval de els Estats Units.