Partitures $24.98

Original

Traditional Jazz Series. Chicago-Style Jam Session. 2 CD. Clarinet sheet music.

Traducció

Sèrie Jazz Tradicional. Chicago-Style Jam Session. 2 CD. Partitures per a clarinet.

Original

Traditional Jazz Series. Chicago-Style Jam Session. 2 CD. for clarinet. Instrumental Solo Part and 2 CDs. Published by Music Minus One. MO.MMOCD3239. ISBN 1596152664. This exciting MMO volume emphasizes collectively improvised ensembles and the succession of individual solos in the freewheeling "Chicago-Style" offshoot of New Orleans Jazz. The rhythmic texture is rooted in the swing feel of the late 1930s, and the instrumentation is typical of the New York groups of this genre. The songs are popular melodies from the 1900s to 1930s as well as multithematic compositions and blues-on this album you'll find such classics as "'Deed I Do," "Sugar," "The Darktown Strutters' Ball," "That's a Plenty" and more. Sometimes this style is referred to as the New York-Chicago style, sometimes as post-Chicago style. It has also been called "Nicksieland," a play on "Dixieland" that recognizes a Greenwich Village nightclub called "Nick's," where this music was showcased in the 1950s. Chicago-style jazz is named for the city where it first developed. In the 1920s, many New Orleans musicians, including Joe "King" Oliver, Jimmy Noone, Johnny and "Baby" Dodds, Freddie Keppard, "Jelly Roll" Morton, Louis Armstrong, the Original Dixieland Jazz Band, and the New Orleans Rhythm Kings actively performed and recorded in Chicago. There are also many younger musicians around Chicago who were profoundly influenced by their music, including Eddie Condon, Benny Goodman, Gene Krupa, Muggsy Spanier, Bud Freeman and many others. By the 1930s many of these same musicians moved on to New York. Some continued to perform in the New Orleans tradition and others became significant figures of the Swing era. As the Big Band era closed, improvising soloists still found work in New York clubs such as Nick's, Eddie Condon's and the Metropole. The texture was distinctly in the New Orleans tradition but the language was Swing and directly reflected the synthesis that took place in Chicago. The musicians chosen for this session are, in a way, exponents of this tradition. Their personal styles are amalgamations of the greatest stylists who preceded them. You can hear in Hal Smith aural glimpses of Dave Tough and George Wettling. You can hear in Jon-Erik shades of Muggsy Spanier and Wild Bill Davison. Brian Ogilvie's voice of choice is flavored by the sonorities of Bud Freeman and Eddie Miller, and Evan Christopher owes more than a little bit to Edmond Hall's style. The other musicians were chosen for these qualities as well, and as a result, this stylistically accurate recording demonstrates the inner workings of collective improvisation in a traditional jazz context. You'll be blown away by the quality of these jazz combos-and this album includes both printed solo part and a concert lead sheet, to give you a rare glimpse into the workings of the great bands of the past-and present. Also includes a slow-tempo version of the accompaniments to help you get up to speed. Includes a 32-page music book containing a solo chart for each song containing the melody line and chord changes for proper improvisational playing of each song. plus a concert lead sheet giving the overall "roadmap" for each piece, printed on high-quality ivory paper. and two compact discs containing the complete performance of these jazz combos in digitally mastered stereo. a digital stereo version of each piece minus the soloist. and a special -20% slow-tempo version of each accompaniment for practice purposes. For related items see the following item numbers. MMOCD3844, MMOCD3921, MMOCD4218. Rosetta. 'Deed I Do. Blues. My Naughty Sweetie Gives to Me. Sugar. That Sugar Baby o'Mine. The Darktown Strutters' Ball. The Royal Garden Blues. Poor Butterfly. That's A Plenty.

Traducció

Sèrie Jazz Tradicional. Chicago-Style Jam Session. 2 CD. per a clarinet. Instrumental Només Part i 2 CD. Publicat per Music Minus One. MO.MMOCD3239. ISBN 1596152664. Aquest volum MMO emocionant emfatitza conjunts col · lectivament improvisats i la successió de solos individuals en la branca de roda lliure "Chicago-Style" de jazz de Nova Orleans. La textura rítmica es basa en la sensació de swing de la dècada de 1930, i la instrumentació és típic dels grups de la Nova York d'aquest gènere. Les cançons són les melodies populars de la dècada de 1900 a 1930, així com composicions multitemàtics i blues sobre aquest àlbum trobaràs clàssics com "'Deed I Do", "Sugar", "Els Darktown Strutters Ball," "Aquesta és una Plenty "i més. De vegades, aquest estil se li coneix com l'estil de Nova York-Xicago, de vegades com l'estil post-Chicago. També s'ha anomenat "Nicksieland", una obra sobre "Dixieland" que reconeix una discoteca Greenwich Village anomenat "Nick", on aquesta música es va lluir en la dècada de 1950. Jazz a l'estil de Chicago és el nom de la ciutat on es va desenvolupar per primera vegada. En la dècada de 1920, molts músics de Nova Orleans, entre ells Joe "King" Oliver, Jimmy Noone, Johnny i "Baby" Dodds, Freddie Keppard, "Jelly Roll" Morton, Louis Armstrong, l'Original Dixieland Jazz Band, i els New Orleans Rhythm Kings tocat i gravat activament a Chicago. També hi ha molts músics joves al voltant de Chicago que van ser profundament influenciats per la seva música, entre ells Eddie Condon, Benny Goodman, Gene Krupa, Muggsy Spanier, Bud Freeman i molts altres. Per la dècada de 1930 molts d'aquests mateixos músics es van traslladar a Nova York. Alguns continuaven actuant en la tradició de Nova Orleans i altres es van convertir en figures importants de l'era del swing. Com va tancar l'era Big Band, solistes improvisadors encara van trobar feina en els clubs de Nova York com Nick, Eddie Condon i el Metropole. La textura era clarament en la tradició de Nova Orleans, però el llenguatge era Swing i directament reflecteix la síntesi que va tenir lloc a Chicago. Els músics triats per a aquesta sessió són, en certa manera, exponents d'aquesta tradició. Els seus estils personals són fusions dels més grans estilistes que els van precedir. Es pot escoltar en Hal Smith cops d'ull auditives Dave Tough i George Wettling. Es pot escoltar en tons Jon-Erik de Muggsy Spanier i Wild Bill Davison. La veu de Brian Ogilvie d'elecció és amb gust per les sonoritats de Bud Freeman i Eddie Miller, i Evan Christopher ha més que una mica a l'estil d'Edmond Saló. Els altres músics van ser escollits per a aquestes qualitats, així, i com a resultat, aquest enregistrament estilísticament precisa demostra el funcionament intern de la improvisació col·lectiva en un context jazz tradicional. Us sorprendrà per la qualitat d'aquests combos de jazz-i aquest disc inclou tant part solista imprès i una làmina de plom concert, per donar-li una mirada poc comú sobre el funcionament de les grans bandes del passat i present. També inclou una versió de lent ritme dels acompanyaments per ajudar a aconseguir a la velocitat. Inclou un llibre de música de 32 pàgines que conté un gràfic en solitari per cada cançó que conté la línia de la melodia i els acords canvis per joc d'improvisació pròpia de cada cançó. a més d'una làmina de plom concert donant el "full de ruta" general per a cada peça, impresa en paper d'ivori d'alta qualitat. i dos discos compactes que contenen la interpretació completa d'aquests combos de jazz a digitalment masteritzat estèreo. una versió estèreo digital de cada peça menys el solista. i un -20% versió lenta-tempo especial de cada acompanyament per als propòsits de pràctica. Pels articles relacionats veure els següents números d'article. MMOCD3844, MMOCD3921, MMOCD4218. Rosetta. 'Deed I Do. Blues. El meu Naughty Sweetie em fa. Sucre. Això Sugar Baby o'mine. Bola Els Darktown Strutters. The Royal Garden Blues. Poor Butterfly. Això és un munt.