Partitures $16.99

Original

8 Pieces for 4 Timpani. Elliott Carter. Percussion sheet music. Timpani sheet music.

Traducció

8 peces per a 4 Timbals. Elliott Carter. Partitures de percussió. Partitures Timbals.

Original

8 Pieces for 4 Timpani. With Program notes. Composed by Elliott Carter. 1908-. For Timpani. One Player. Percussion Works. Includes Recitative and Improvisation. 24 pages. G. Schirmer #AMP6820. Published by G. Schirmer. HL.50234240. ISBN 0793548489. 9x12 inches. These Eight Pieces For Four Timpani are great fun to play for the advanced percussionist. Detailed performance notes are included by Elliot Carter regarding the size of timpani, sticks and stick strokes, special effects and articulation. Programme Note. The Canto and Adagio of this set of Eight Pieces for Four Timpani. One Player. were written in 1966, while the other six were composed in 1949. In those days, these six were found difficult, if not impossible to play effectively, but, as time passed interest in them and performing skills grew, so I decided to publish the set complete, as four of them had been widely circulated in manuscript, in 1966. At that time, they were revised with the help of the percussionist, Jan Williams, of the New York State University at Buffalo. In gratitude for his advice, the Canto and Adagio were composed for him and included the set. Unlike the other, each of which is a four-note piece based on different tunings of the drums, these two employ the possibilities of the pedal-tuned chromatic timpani. The six from 1949, besides being virtuoso solos for the instrumentalist, are studies in the controlled, interrelated changes of speed now called Òmetric modulation,Ó and generated ideas carried further in my First String Quartet begun at the same time and completed shortly afterwards. Each piece is dedicated to a performer who showed an interest in the works in their early days. I. Saeta. 1949. 1966. Ð Al Howard Ð An Andalusian song of improvisatory character sung during an outdoor religious procession, usually at Easter. said to be the descendent of a rain ceremony during which an arrow. saeta. was shot into the clouds to release the rain. II. Moto Perpetuo. 1949. 1966. Ð Paul Price Ð A rapid patter of notes of equal length, broken up into phrases of constantly changing accentuation, played with special, small, light drum sticks. III. Adagio. 1966. Ð Jan Williams Ð Uses pedal tuned timpani to produce vibratos, harmonics and glissandos in dramatic outburst. IV. Recitative. 1949. 1966. Ð Morris Lang Ð Short contrasting phrases, one of which is condensed into the irregularly repeated major third in the latter part and punctuated by another phrase that disintegrates. V. Improvisation. 1949. 1966. Ð Paul Price Ð The opening phrase furnishes materials for numerous variations with constant changes of speed. VI. Canto. 1966. Ð Jan Williams Ð Uses pedal tuned timpani played by snare drum sticks in a line that slides from one pitch to another. VII. Canaries. 1949. 1966. Ð Raymond DesRoches Ð A dance of the XVI and XVII centuries, ancestor of the gigue, supposedly imported from the Òwild menÓ of the Canary Islands. in 6. 8 time with dotted rhythms-here fragmented and developed. VIII. March. 1949. 1966. Ð Saul Goodman Ð Two march rhythms of different speeds are superimposed, one played with the butts, the other with the heads of the drum sticks. These produce musical ideas expanded in the middle section. --Elliott Carter.

Traducció

8 peces per a 4 Timbals. Amb notes del programa. Compost per Elliott Carter. 1908 -. Per Timbals. One Player. Percussion Works. Inclou Recitatiu i Improvisació. 24 pàgines. Г. Ширмер. Publicat per G. Schirmer. HL.50234240. ISBN 0793548489. 9x12 polzades. Aquestes vuit peces per a quatre timbals són molt divertits per jugar amb el percussionista avançada. Les notes detallades de rendiment s'inclouen per Elliot Carter pel que fa a la mida de timbals, pals i cops de bastó, els efectes especials i l'articulació. Note Programme. El Cant i Adagio d'aquest conjunt de vuit peces per a quatre timbals. One Player. van ser escrits el 1966, mentre que els altres sis van ser compostes en 1949. En aquells dies, aquests sis es van trobar difícil, si no impossible jugar amb eficàcia, però, en passar el temps l'interès en ells i la realització d'habilitats créixer, així que vaig decidir publicar el conjunt complet, ja que quatre d'ells havien estat àmpliament distribuït en el manuscrit, el 1966. En aquest moment, van ser revisats amb l'ajuda de la percussionista, Jan Williams, de la Universitat de l'Estat de Nova York a Buffalo. En agraïment pel seu consell, el Cant i Adagio van ser compostes per ell i s'inclouen el conjunt. A diferència de l'altra, cadascuna de les quals és una peça de quatre notes basades en diferents afinacions dels tambors, aquests dos utilitzen les possibilitats de la timbala cromàtic pedal-sintonitzat. Els sis des de 1949, a més de ser els sols virtuosos per l'instrumentista, són estudis en els controlats, canvis interrelacionats de velocitat que ara es diu modulació Òmetric, O i les idees generades portades més lluny en el meu Primer Quartet de Cordes començat alhora validats poc després. Cada peça està dedicada a un artista que es va interessar per les obres en els seus primers dies. I. Saeta. 1949. 1966. Ð Ð En Howard Una cançó andalusa de caràcter d'improvisació cantada durant una processó religiosa a l'aire lliure, en general en la Pasqua. diu que és el descendent d'una cerimònia de la pluja durant el qual una fletxa. saeta. va rebre un tret als núvols per alliberar la pluja. II. Moto Perpetu. 1949. 1966. Ð Paul Preu Ð Un ràpid cops de les notes de la mateixa longitud, dividit en frases de constant canvi d'accentuació, va jugar amb pals especials, petits, lleugers de tambor. III. Adagio. 1966. Ð Ð gen Williams Usos pedal sintonitzat timbals per produir vibratos, harmònics i glissandos en arravatament dramàtic. IV. Recitat. 1949. 1966. Ð Ð Morris Lang Curt contrast frases, un dels quals es condensa en el tercer gran irregularment repetida en l'última part i puntuat per una altra frase que es desintegra. V. La improvisació. 1949. 1966. Ð Ð Paul Price La frase inicial proporciona materials per a nombroses variacions amb canvis constants de velocitat. VI. Cant. 1966. Ð Ð gen Williams Usos timbals de pedal sintonitzat jugats pels escuradents del tambor del parany en una línia que llisca d'un to a un altre. VII. Canàries. 1949. 1966. Ð Ð Raymond Desroches Un ball dels segles XVI i XVII, ancestre de la giga, suposadament importada de l'Òwild menors de les Illes Canàries. en 6. 8 temps amb ritmes-en aquest cas de punts fragmentat i desenvolupat. VIII. Març. 1949. 1966. Ð Ð Saül Goodman Dos ritmes de la marxa de les diferents velocitats es superposen, es va jugar amb les culates i l'altre amb els caps dels pals de tambor. Aquests produeixen idees musicals ampliats en la secció mitjana. --Elliott Carter.