Partitures $368.95

Original

Symphony No. 2. States Of Mind, Opus 87. Grade 5.

Traducció

Simfonia n º 2. Estats d'ànim, Opus 87. 5è Grau.

Original

Symphony No. 2. States Of Mind, Opus 87 composed by Teo Aparicio Barberan. For Concert band. Concert works. Grade 5-6. Score and set of parts. Duration 0. 28. 38. Published by Beriato Music. BT.0704-1-374. I- Logos. reason. II- Pathos. emotion. III- Ethos. credibility. The ancient Greeks believed that music shaped the character of man. In Egyptian temples, music was an essential part of the magical rites to alter the course of nature or to treat illness. And today we know that sound can actually alter matter. The secret of music lies in harmony and mathematics, as many great musicians and experts have always known. One of the most important qualities of music is that it enables the listener to focus his attention inwards instead of on what is around him. It is indisputable that music can inspire emotion. Music leads us into a universe of emotions that are difficult to put into words. In short, music reaches into corners of our soul and thoughts that words cannot reach and makes it possible to more clearly describe these different States of mind. The composer of this symphony also believes that each musical argument must be constructed so that it will induce the desired reaction in the listener. Music. more than words In recent times, most orchestral symphonies have been based on a story, a text or something similar so that their composition must be structured accordingly. The intention of this work by Teo Aparicio-Barberan is quite different. The composer describes the three elements of the argument as the only formal structure of the work. Since certain philosophers in world history were able to subdivide grammatical argument, why shouldn't that also be possible for the musical argument. Since ancient times the power of the spoken word has captivated mankind. How can an argument move people and mobilise the masses. Where does the power of words come from today. The answer lays not so much in what people say but in how they say it. Rhetoric is one of the oldest humanist disciplines in Western civilisation. Aristotle, in the 4th century BC, called it the art of persuasion. Indeed, the terms rhetoric and persuasion are mutually interchangeable. More than 2000 years ago Aristotle structured his rhetoric according to the following three elements. the logos, the pathos and the ethos. Logos. words, reason. is the reasoning that gives freedom to the structure of the text by expressing what one wishes to say using specialist terms. With logos we create arguments to receive public approval and to defend our ideas. Pathos, the second element, refers to the effective use of public psychology. Pathos can be considered as the capacity to induce the desired emotional response in the public, by creating an emotional connection with the public so that they accept our message. The third element, ethos. credibility. , refers to the character of the speaker and is perhaps the most important of the three elements. Aristotle based his concept of ethos upon his belief that truth and justice will always have the upper hand over anger. He believed that what was true and good was easier to prove and was more persuasive. This second orchestral symphony from the composer from Enguera follows these three parameters of the argument according to Aristotle. Each movement tries to summon a different state of mind in the listener so that the message itself can be better understood and appreciated. Apart from these three general concepts the music is only structured, as Claude Debussy would say, in a formative way. The first movement, logos, is based on a scherzo melody that undergoes various changes in rhythm and harmony. The arguments are presented by means of conventional techniques of composition. The second movement, pathos, is characterised by suggestions of sound. It is subdivided into two large parts. The first part is based on a five seven sequence with five sounds that are repeated in different environments, structures and dynamics. The second part, which is largely tonal, brings out more directly the emotional overtones that each argument must have. The third movement, ethos, is a faithful rendition of the composer's personality. In this last part, clear rhythmic sequences stand out, there are large dynamic contrasts and lots of tone variation. In addition, and this is quite in keeping with the composer's earlier work, the harmony in States of Mind is handled in a manner that is both original and efficient, as a result of which Aparicio-Barberan's message is well understood by the listener. This second symphony by Teo Aparicio-Barberan is devoted to my dear Henrie Adams, a guiding light in this eternally dark musical world. Thank you for everything.

Traducció

Simfonia n º 2. Estats d'ànim, Opus 87 compostes per Teo Aparicio Barberán. Per a la banda de concerts. Obres de concert. Grau 5-6. Puntuació i un conjunt de peces. Durada 0. 28. 38. Publicat per Beriato Music. BT.0704-1-374. I- Logos. raó. II- Pathos. emoció. III Ethos. credibilitat. Els antics grecs creien que la música va formar el caràcter de l'home. En els temples egipcis, la música era una part essencial dels ritus màgics per alterar el curs de la naturalesa o per tractar malalties. I avui sabem que el so realment pot alterar la matèria. El secret de la música rau en l'harmonia i la matemàtica, com molts grans músics i experts sempre han sabut. Una de les qualitats més importants de la música és que permet a l'oient a enfocar la seva atenció cap a dins en comptes de en el que és al seu voltant. És indiscutible que la música pot inspirar emoció. La música ens porta a un univers d'emocions que són difícils de posar en paraules. En poques paraules, la música arriba als racons de la nostra ànima i els pensaments que les paraules no poden arribar i fa possible descriure amb més claredat aquests diferents estats d'ànim. El compositor d'aquesta simfonia també creu que cada argument musical ha d'estar construït de manera que indueix la reacció desitjada en l'oient. Música. més que paraules En els últims temps, la majoria de les simfonies orquestrals s'han basat en una història, un text o alguna cosa similar perquè la seva composició ha de ser estructurat en conseqüència. La intenció d'aquesta obra de Teo Aparicio Barberán-és molt diferent. El compositor descriu els tres elements de l'argument com l'única estructura formal de l'obra. Des de certs filòsofs de la història mundial van ser capaços de subdividir argument gramatical, per què no que també serà possible per l'argument musical. Des de l'antiguitat el poder de la paraula parlada ha captivat a la humanitat. Com pot un argument moure a la gent i mobilitzar les masses. D'on ve el poder de les paraules provenen d'avui. La resposta no posa tant en el que es diu sinó en com ho diuen. La retòrica és una de les disciplines humanistes més antigues de la civilització occidental. Aristòtil, al segle quart abans de Crist, anomenat l'art de la persuasió. De fet, els termes retòrica i la persuasió són mútuament intercanviables. Fa més de 2000 anys Aristòtil va estructurar la seva retòrica d'acord amb els següents tres elements. els logos, pathos i l'ethos. Logos. paraules, la raó. és el raonament que dóna llibertat a l'estructura del text expressant el que es vol dir l'ús de termes especialitzats. Amb logos creem arguments per rebre l'aprovació del públic i defensem les nostres idees. Pathos, el segon element, es refereix a la utilització eficaç de la psicologia pública. Pathos es pot considerar com la capacitat d'induir la resposta emocional desitjat en el públic, creant una connexió emocional amb el públic perquè acceptin el nostre missatge. El tercer element, l'ethos. credibilitat. , Es refereix al caràcter de l'orador i és potser la més important dels tres elements. Aristòtil basada en el seu concepte d'ethos en la seva creença que la veritat i la justícia sempre tindrà l'avantatge sobre la ira. Creia que el que era cert i bo era més fàcil de provar i era més persuasiu. Aquesta segona simfonia orquestral del compositor d'Enguera segueix aquests tres paràmetres de l'argument segons Aristòtil. Cada moviment intenta convocar un estat diferent de la ment en l'oient perquè el missatge en si mateix pot ser millor compresa i apreciada. A part d'aquests tres conceptes generals de la música només s'estructura, com Claude Debussy diria, d'una manera formativa. El primer moviment, logos, es basa en una melodia scherzo que pateix diversos canvis en el ritme i l'harmonia. Els arguments es presenten per mitjà de tècniques convencionals de composició. El segon moviment, pathos, es caracteritza per els suggeriments de so. Es subdivideix en dues grans parts. La primera part es basa en una seqüència de cinc i set amb cinc sons que es repeteixen en diferents ambients, estructures i dinàmiques. La segona part, que és en gran part tonal, posa de manifest de manera més directa les connotacions emocionals que cada argument ha de tenir. El tercer moviment, l'ethos, és una interpretació fidel de la personalitat del compositor. En aquesta última part, seqüències rítmiques clars destaquen, hi ha grans contrastos dinàmics i un munt de variació de to. A més, i això és molt d'acord amb el treball anterior del compositor, l'harmonia en els Estats de la Ment es maneja d'una manera que és alhora original i eficient, com a resultat que el missatge d'Aparicio-Barberán és ben entès per l'oient. Aquesta segona simfonia de Teo Aparicio Barberán-està dedicat al meu estimat Henrie Adams, una llum de guia en aquest món musical eternament fosc. Gràcies per tot.