Partitures $85.00

Original

Arab Dance. Claude Thornhill. Advanced.

Traducció

Dansa Àrab. Claude Thornhill. Avançat.

Original

Arab Dance by Claude Thornhill. Edited by Jeffrey Sultanof. Arranged by Gil Evans. For big band. Reed 1. Clarinet, Reed 2. Clarinet. Doubles Alto Saxophone and Soprano Saxophone. , Reed 3. Clarinet. Doubles Alto Saxophone. , Reed 4. Clarinet. Doubles Alto Saxophone. , Reed 5. Clarinet. Doubles Tenor Saxophone. , Reed 6. Bass Clarinet. Doubles Clarinet an. Swing. Advanced. Full score and set of parts. Published by Jazz Lines Publications. JL.JLP-8095. Excerpted from the notes by Jeffrey Sultanof. 'Arab Dance' was copyrighted in 1941. It is credited to both Thornhill and Evans, although the manuscript is clearly in Evans hand. The melody comes from a section of Tchaikovsky's 'Nutcracker' ballet, and was long in the public domain when the setting was written. There are minor differences between this arrangement and the arrangement recorded in 1946, particularly the brass figures from bar 211. It was decided to present the arrangement exactly as written in 1941 or 1942, as it is one of the few examples of Evans from this early period. Also please note that due to time constraints, bars 19-43 were cut for the recording. The Thornhill ensemble was based on the premise of a rich ensemble sound backing the warm piano stylings of the leader, although the band played a swing number impressively as well. Evans 'Busters Last Stand' is a good idea of how this band could swing out. Thornhill was a great stickler for precision, intonation and a wide variety of dynamic levels. The bands very soft passages could scare audiences to death, particularly when they built to loud but smooth fortissimos. Even though this arrangement is a pure swing from beginning to end, these same values must be kept in mind to fully realize the challenges of this setting of a re-composition of a classical piece. Except when playing classic big band music from this era, many saxophonists does not get much opportunity to work on their clarinet chops in an ensemble setting. Where once the big band musician mastered both the clarinet and sax, today a saxophonists time is more often spent playing the flute. The Thornhill book needs strong clarinet players to make the music sound properly, so a sectional rehearsal or two is recommended not only to get the clarinets to phrase together and play in tune, but to also get a smooth blend once the ensemble changes to clarinets and saxes. particularly when clarinet 2 switches to soprano sax, one of the rare instances of this saxophone used in an ensemble during this period. The soprano sax part, this can certainly be covered by the clarinet. and in fact, it sounds like the part was played that way on the 1946 recording. This has been published directly from the original manuscript, edited by Jeffrey Sultanof. This master edition comes with complete background and performance notes. This concert arrangement is scored for 7 reeds, 3 trumpets, 2 French horns, 2 trombones, guitar, piano, bass, and drums. See below for complete instrumentation including information on reed doubling. The two French horns have been scored into trumpet 4 and trombone 3 parts, so this piece may be played without them. Approximately 4. 30 in length. Note. The sound sample is courtesy of the Manhattan School of Music's Concert Jazz Band, conducted by Justin DiCioccio.

Traducció

Dansa Àrab de Claude Thornhill. Editat per Jeffrey Sultanof. Arreglat per Gil Evans. Per big band. Reed 1. Clarinet, Reed 2. Clarinet. Dobles Saxòfon Alt Saxòfon Soprano i. , Reed 3. Clarinet. Dobles Saxòfon Alt. , Reed 4. Clarinet. Dobles Saxòfon Alt. , Reed 5. Clarinet. Dobles Saxòfon Tenor. , Reed juny. Clarinet baix. Dobles Clarinet 1. Gronxador. Avançat. Partitura general i conjunt de peces. Publicat per Jazz Lines Publicacions. JL.JLP-8095. Extret de les notes per Jeffrey Sultanof. 'Dansa àrab "va ser propietat el 1941. Se li atribueix tant a Thornhill i Evans, encara que el manuscrit està clarament en Evans mà. La melodia procedeix d'una secció del ballet de Txaikovski 'Trencanous', i va passar molt temps en el domini públic quan l'ajust es va escriure. Hi ha petites diferències entre aquesta disposició i la disposició registrat el 1946, en particular les figures de bronze de la barra 211. Es va decidir presentar la disposició exactament com està escrit en l'any 1941 o 1942, ja que és un dels pocs exemples d'Evans d'aquest primer període,. També tingui en compte que a causa de les limitacions de temps, les barres de 19-43 van ser tallades per a la gravació. El conjunt Thornhill es basava en la premissa d'un so ric conjunt de còpies dels estils del piano càlides del líder, encara que la banda va tenir un impressionant nombre d'oscil · lació, així. Evans Busters Last Stand 'és una bona idea de com aquesta banda podria pivotar cap a fora. Thornhill va ser un gran purista de la precisió, l'entonació i una àmplia varietat de nivells dinàmics. Les bandes passatges molt suaus podrien espantar l'audiència a la mort, especialment quan es va construir a fortissimos forts però suaus. Tot i que aquest acord és el swing pur de principi a fi, aquests mateixos valors s'han de tenir en compte per a realitzar plenament els reptes d'aquest escenari d'una re-composició d'una peça clàssica. Excepte quan es juga clàssica música de big band d'aquesta època, molts saxofonistes no rep molta oportunitat de treballar en els seus costelles de clarinet en un entorn de conjunt. On una vegada el gran músic de la banda domina tant el clarinet i el saxo, avui un cop saxofonistes més sovint es passava tocant la flauta. El llibre Thornhill necessita forts clarinetistes de fer que la música soni bé, pel que es recomana un assaig de secció o dos no només per obtenir els clarinets a frase junts i jugar en sintonia, però per obtenir també una barreja suau una vegada que els canvis del conjunt de clarinets i saxos. particularment quan clarinet 2 canvia al saxo soprano, un dels rars exemples d'aquesta saxofon usat en un conjunt durant aquest període. La part saxo soprano, això sens dubte pot ser cobert pel clarinet. i de fet, sembla que la part es va jugar d'aquesta manera en l'enregistrament 1946. Aquest ha estat publicat directament del manuscrit original, editat per Jeffrey Sultanof. Aquesta edició principal compta amb antecedents i rendiment complets notes. Aquest acord concert es va anotar per a 7 canyes, 3 trompetes, 2 trompes francesos, 2 trombons, guitarra, piano, baix i bateria. Vegeu més avall per a la instrumentació completa, incloent la informació sobre canya duplicació. Els dos banyes francesos s'han anotat a la trompeta i el trombó 4 març parts, de manera que aquesta peça pot ser jugat sense ells. Aproximadament 4. 30 de longitud. Nota. La mostra de gravació és cortesia de la Manhattan School of Concert Jazz Band Music, dirigida per Justin DiCioccio.