Partitures $50.00

Original

Blue Star. Benny Carter. Guitar sheet music. Alto Saxophone sheet music. Drums sheet music. Percussion sheet music. Piano sheet music. Tenor Saxophone sheet music. Advanced.

Traducció

Blue Star. Benny Carter. Partitures de guitarra. Full Saxòfon Alt música. Música Drums full. Partitures de percussió. Partitures per a piano. Tenor partitures Saxòfon. Avançat.

Original

Blue Star by Benny Carter. Edited by Rob Duboff and Jeffrey Sultanof. Arranged by Benny Carter. For saxophone quartet. 2 Alto Saxophones, 2 Tenor Saxophones, Guitar, Piano, Bass, Drums. Ballad. Medium Difficult. Score and parts. Published by Jazz Lines Publications. JL.JLP-8221. At long last, Benny Carters arrangements for saxophone ensembles are now available, authorized by Hilma Carter and the Benny Carter Estate. Carter himself is one of the legendary soloists and composer. arrangers in the history of American music. Born in 1905, he studied piano with his mother, but wanted to play the trumpet. Saving up to buy one, he realized it was a harder instrument that he'd imagined, so he exchanged it for a C-melody saxophone. By the age of fifteen, he was already playing professionally. Carter was already a veteran of such bands as Earl Hines and Charlie Johnson by his twenties. He became chief arranger of the Fletcher Henderson Orchestra when Don Redman left, and brought an entirely new style to the orchestra which was widely imitated by other arrangers and bands. In 1931, he became the musical director of McKinney's Cotton Pickers, one of the top bands of the era, and once again picked up the trumpet. Carter was one of the few musicians who could solo effectively on both the saxophone and the trumpet. Several of these solos were imitated and studied by musicians worldwide, as were his own arrangements, written for his own band and the top ensembles of the era. Along with Coleman Hawkins, Carter went to Europe in the mid-1930s. He became an arranger with the BBC dance orchestra under the direction of Henry Hall, played and recorded with Willie Lewis band in Paris, and led bands all over Europe. He was idolized by the European musicians he worked with, many of whom said years later that his presence among them was like going to school, and his gentlemanly manner endeared him to many. In 1938, he returned to the United States and led his own band again. His arrangements also graced the books of the Benny Goodman, Glenn Miller, Gene Krupa, Duke Ellington and Count Basie Orchestras. Moving to the west coast in 1942, Carter entered the movie business as a saxophonist. composer. musical director, one of the first African-Americans to do so. In later years, he would compose and arrange music for television and make an occasional album. By the 1970s, however, he devoted more time to giving master classes at universities. He regularly gave seminars at Princeton University and was awarded an honorary doctorate by that university in 1974. He was awarded an NEA Jazz Masters Award in 1986. Many other honors followed in the years to come, along with tours with all-star big bands and small groups, more award-winning albums, and a satisfying home life with his wife Hilma. This great man who'd accomplished so much in his 95 years finally succumbed to bronchitis in 2003. These compositions and arrangements were originally recorded for Impulse on the albums Further Definitions. 1961. , and Additions to Further Definitions. 1966. , and for the Musical Heritage Society on Over the Rainbow. 1989. These arrangements are not very difficult to play and they provide a lot of solo space for your players. This arrangement of Blue Star is a lovely ballad featuring a solo section for alto 1. Unlike the other arrangements in this series, this one features 2 altos and 2 tenors with rhythm section. There is no baritone saxophone in this arrangement.

Traducció

Estrella blau per Benny Carter. Editat per Rob Duboff i Jeffrey Sultanof. Arreglat per Benny Carter. Per a quartet de saxòfons. 2 saxofons, 2 saxofons de tenor, guitarra, piano, baix, bateria. Balada. Medi Difícil. Partitura i parts. Publicat per Jazz Lines Publicacions. JL.JLP-8221. Per fi, els acords de Benny Carters per conjunts de saxòfon ja estan disponibles, autoritzat per Hilma Carter i el Benny Carter Arrels. El mateix Carter és un dels solistes llegendaris i compositor. arranjadors de la història de la música nord-americana. Nascut el 1905, va estudiar piano amb la seva mare, però volia tocar la trompeta. Estalviar per comprar una, es va adonar que era un instrument més difícil que el que havia imaginat, així que ell ho va canviar per un saxo C-melody. A l'edat de quinze anys, ja tocava professionalment. Carter ja era un veterà de bandes com Earl Hines i Charlie Johnson pels seus vint anys. Es va convertir en cap de arranjador de l'orquestra de Fletcher Henderson, quan Don Redman va ser, i va portar un estil totalment nou per l'orquestra que va ser àmpliament imitada per altres arranjadors i bandes. El 1931, es va convertir en el director musical de Recol de McKinney, un dels millors grups de l'època, i un cop més va prendre la trompeta. Carter va ser un dels pocs músics que podia en solitari amb eficàcia tant en el saxofon i la trompeta. Diversos d'aquests sols van ser imitats i estudiat pels músics de tot el món, igual que els seus propis acords, escrits per la seva pròpia banda i els millors conjunts de l'època. Juntament amb Coleman Hawkins, Carter es va anar a Europa a mitjans de la dècada de 1930. Es va convertir en un arranjador de l'orquestra de ball de la BBC sota la direcció d'Henry Hall, tocat i gravat amb la banda de Willie Lewis a París, i va liderar bandes de tot Europa. Va ser idolatrat pels músics europeus que van treballar amb ell, molts dels quals va dir anys després que la seva presència entre ells era com anar a l'escola, i la seva forma cavallerosa era aplaudit per molts. El 1938, va tornar als Estats Units i va dirigir la seva pròpia banda de nou. Els seus arranjaments també adornaven els llibres de la Benny Goodman, Glenn Miller, Gene Krupa, Duke Ellington i Count Basie Orquestres. Passant a la costa oest en 1942, Carter va entrar en el negoci del cinema com a saxofonista. compositor. director musical, un dels primers afroamericans fer-ho. En anys posteriors, ell seria compondre i arreglar música per a la televisió i fer un disc de tant en tant. Per la dècada de 1970, però, va dedicar més temps a fer classes magistrals a universitats. Va donar regularment seminaris a la Universitat de Princeton i va ser investit doctor honoris causa per aquesta universitat el 1974. Va ser guardonat amb un Premi Masters Jazz NEA el 1986. Molts altres honors van seguir en els propers anys, juntament amb excursions amb all-star grans bandes i grups petits, més àlbums guanyadors de premis i una vida familiar satisfactòria amb la seva dona Hilma. Aquest gran home que havia aconseguit tant en els seus 95 anys, finalment va sucumbir a la bronquitis el 2003. Aquestes composicions i arranjaments es van gravar originalment per Impulse en els àlbums més definicions. 1961. i addicions d'altres definicions. 1966. , I per a la Societat de Patrimoni Musical a Over the Rainbow. 1989. Aquests acords no són molt difícils de jugar i que proporcionen una gran quantitat d'espai en solitari per als seus jugadors. Aquesta disposició de l'estrella blava és una balada preciosa que ofereix una secció només per alt 1. A diferència de les altres disposicions d'aquesta sèrie, aquest disposa de 2 alts i 2 tenors amb secció rítmica. No hi ha saxofon baríton en aquesta disposició.