Partitures $90.00

Original

Ouverture fur Harmoniemusik. score & parts. Felix Bartholdy Mendelssohn. B-Flat Trumpet sheet music. Horn sheet music. Oboe sheet music.

Traducció

Obertura com Harmoniemusik. puntuació. Felix Mendelssohn Bartholdy. -Si bemoll trompeta partitures. Partitures de Forns. Partitures Oboè.

Original

Ouverture fur Harmoniemusik. score & parts. Op. 24. Composed by Felix Bartholdy Mendelssohn. 1809-1847. Arranged by M. Asbill & K. Geraldi. Wind Ensemble. For Wind Ensemble. One on a part. Piccolo Flute Oboe 1 Oboe 2 E-flat Clarinet 1 E-flat Clarinet 2 B-flat Clarinet 1 B-flat Clarinet 2 B-flat Clarinet 3 B-flat Clarinet 4 Bassoon 1 Bassoon 2 Contrabassoon F Horn 1 F Horn 2 F Horn 3 F Horn 4 B-flat Trumpet 1 B-flat Trumpet 2. Grade 5. Score & parts. Duration 9. 00. Published by C. Alan Publications. CN.18880. Written at the ripe age of 15, Mendelssohn's Ouverture, op. 24 demonstrates his musical maturity from a very young age. Set in sonata form, the work begins with a slow, highly melodic introduction that leads into a quick allegro filled with counterpoint and polyphonic imitation. Asbill and Geraldi have done a masterful job of adapting the original work for the modern wind ensemble. Felix Mendelssohn was a prolific composer from a very young age, and was also one of the finest keyboardists of his time. Born into one of Germany's most cultured 19th century families, Mendelssohn's parents home schooled their children on a very strict routine. Their studies included music, history, Greek, Latin, science, literature, and drawing. Felix formed a particularly strong bond with his older sister, Fanny, who became a successful composer in her own right. The Mendelssohn home was a gathering point for conservative German intellectuals and philosophers organized by Moses Mendelssohn, Felix's grandfather,. His father, Abraham, was a wealthy banker intent on providing his family with the best possible opportunities for education and culture. Karl Friedrich Zelter was the young composer's primary music teacher. Mendelssohn's comprehensive musical education emphasized correctness, propriety, and formal clarity. His models included not only the Romantics of the early 19th century, but also 18th century figures, such as Bach and Mozart. Mendelssohn made his debut as a pianist at age nine in 1818 and in 1819 the Berlin Singakadamie presented the first public performance of one of his compositions. The Mendelssohn family enjoyed summer holidays in various locations around Europe, where Felix formed professional connections with eminent historical figures, including Goethe and Spohr. During the summer of 1824, Mendelssohn vacationed with his father at the northern German community of Bad Doberan. This resort was known for its spas, many of which employed small Harmonie ensembles to perform daily concert. While in Bad Doberan, Mendelssohn composed his Notturno for eleven instruments - pairs of oboes, clarinets, horns, and bassoons, plus additional parts for flute, trumpet, and English basshorn - and the work received its premiere on July 24, 1824. In 1838, the composer rescored the work for large German wind band and re-titled it Overture, Op. 24. At this time, Mendelssohn sought to have the work published in three versions. the original for 11 instruments, the expanded version, and a setting for piano four-hands. Simrock accepted the works, but did not publish them until 1852, five years after the composer's death. The work is in sonata form with a slow, highly melodic introduction. Its balanced phrase structures and restrained expressive sensibility are characteristic of Mendelssohn's style. The Allegro presents a succession of short motives, with the second theme serving as the only melody of any length. The development explores the young composer's sense of classical counterpoint through the use of polyphonic imitation. Originally composed when Mendelssohn was only 15 years old, the Overture, Op. 24, illustrates his maturing compositional voice. EDITORIAL COMMENTS In the years since Mendelssohn's work was composed in the 1830s, numerous scores, adaptations, and editions have been published to make the piece accessible for performance. This new edition was created in order to make the original version easily performable by a modern wind ensemble. The editors' intention was to remain as faithful as possible to Mendelssohn's original concept, while adapting the instrumentation for modern performers. In this process, discrepancies, inconsistencies, and inaccuracies between individual parts and previously existing editions were reconciled. The source material used included an 1876 reprint by Breitkopf & Hartel of the original 1852 score, the critical edition score published by Barenreiter, and the 4-hand piano score published by Simrock. To achieve these goals, the editors needed to make decisions regarding instrumentation and notation. Mendelssohn's original ensemble included a pair of F soprano clarinets and a pair of Basset horns. The editors have transposed and edited these parts for two E-flat clarinets and two additional B-flat clarinets, with little to no effect upon register or timbre. The obsolete English bass horn that Mendelssohn requires in his score has been included as a part for Euphonium. For convenience, the editors transcribed the trombone parts, originally notated in alto or tenor clef, all to bass clef. The snare drum notation was clarified and simplified to reflect the more regimental drumming technique of the period, while remaining easily readable to modern players. Lastly, details of dynamics and articulations were coordinated between parts and adjusted to match the reprinted score from 1852.

Traducció

Obertura com Harmoniemusik. puntuació. Op 24. Compost per Felix Mendelssohn Bartholdy. 1809-1847. Organitzat per M. Asbill. Conjunt de vent. Per diferents Conjunt de vent. Un en una part. Piccolo Flauta Oboè Oboè 1 febrer en Mi bemoll clarinet 1 en mi bemoll clarinet 2 bemoll clarinet 1 bemoll clarinet 2 bemoll Clarinet Clarinet 3 bemoll 4 Fagot Fagot febrer 1 Contrafagot F Banya 1 F 2 F Banya Banya 3 F Banya trompeta 4 bemoll trompeta 1 bemoll 2. 5è Grau. Puntuació. Durada 9. 00. Publicat per C. Alan Publicacions. CN.18880. Escrit a la madura edat de 15 anys, Ouverture de Mendelssohn, op. 24 demostra la seva maduresa musical des d'una edat molt primerenca. Situat a la forma sonata, l'obra comença amb una introducció lenta, molt melòdica que condueix a un allegro ràpida plena de contrapunt i la imitació polifònica. Asbill i Geraldi han fet un treball magistral de l'adaptació de l'obra original per al conjunt de vent moderna. Felix Mendelssohn va ser un compositor prolífic des d'una edat molt primerenca, i també va ser un dels millors tecladistas del seu temps. Nascut en una de les més cultivades famílies del segle 19 d'Alemanya, casa dels pares de Mendelssohn educat als seus fills en una rutina molt estricta. Els seus estudis inclouen la música, la història, el grec, el llatí, la ciència, la literatura i dibuix. Felix formar una particularment fort vincle amb la seva germana gran, Fanny, que es va convertir en un compositor d'èxit en el seu propi dret. La casa de Mendelssohn va ser un punt de trobada per als intel·lectuals alemanys conservadors i filòsofs organitzats per Moisés Mendelssohn, l'avi de Felix,. El seu pare, Abraham, va ser un intent ric banquer a proveir a la seva família amb les millors oportunitats per a l'educació i la cultura. Karl Friedrich Zelter era professor de música principal del jove compositor. Educació musical integral de Mendelssohn va emfatitzar correcció, correcció i claredat de formes. Els seus models inclouen no només els romàntics de principis del segle 19, però també figures del segle 18, com Bach i Mozart. Mendelssohn va debutar com a pianista als nou anys en 1818 i en 1819 la de Berlín Singakadamie presentar la primera execució pública d'una de les seves composicions. La família Mendelssohn va gaudir vacances d'estiu a diferents llocs d'Europa, on Felix formar connexions professionals amb figures històriques eminents, com Goethe i Spohr. Durant l'estiu de 1824, Mendelssohn estiuejaven amb el seu pare a la comunitat nord alemanya de Bad Doberan. Aquest complex era coneguda pels seus balnearis, molts dels quals empraven petits conjunts Harmonie per realitzar concerts diària. Mentre que a Bad Doberan, Mendelssohn va compondre la seva Notturno durant onze instruments - parells de oboès, clarinets, banyes i fagots, a més de peces addicionals per a flauta, trompeta, i Anglès basshorn - i l'obra va tenir la seva estrena a 24 juliol 1824. En 1838, el compositor rescored l'obra per a gran banda de vent alemany i re-va titular Overture, Op. 24. En aquest moment, Mendelssohn pretenia haver el treball publicat en tres versions. l'original d'11 instruments, la versió ampliada, i un ajust per a piano a quatre mans. Simrock acceptar les obres, però no va publicar fins a 1852, cinc anys després de la mort del compositor. El treball està en forma sonata amb una introducció lenta, molt melòdica. Les seves estructures de frases equilibrades i refrenat sensibilitat expressiva són característiques de l'estil de Mendelssohn. L'Allegro presenta una successió de motius curts, amb el segon tema que serveix com l'única melodia de qualsevol longitud. El desenvolupament explora el sentit del jove compositor de contrapunt clàssic a través de l'ús de la imitació polifònica. Originalment composta quan Mendelssohn tenia només 15 anys d'edat, l'Obertura, Op. 24, il·lustra la seva veu compositiva maduració. COMENTARIS EDITORIALS En els anys transcorreguts des de l'obra de Mendelssohn va ser composta en la dècada de 1830, nombroses partitures, adaptacions, i les edicions s'han publicat per fer la peça accessible per al rendiment. Aquesta nova edició s'ha creat amb la finalitat de fer que la versió original fàcilment realitzables per un conjunt de vent moderna. La intenció dels editors era romandre el més fidel possible al concepte original de Mendelssohn, mentre que l'adaptació de la instrumentació per als artistes moderns. En aquest procés, les discrepàncies, es van reconciliar inconsistències, inexactituds i entre les peces individuals i edicions prèviament existents. El material de base utilitzat incloïa una reimpressió 1876 per Breitkopf. Per assolir aquests objectius, els editors necessiten per prendre decisions pel que fa a la instrumentació i notació. Conjunt original de Mendelssohn va incloure un parell de clarinets soprano F i un parell de banyes Basset. Els editors han transposat i editat aquestes peces per a dos clarinets-I plana i dos clarinets bemoll addicionals, amb poc o cap efecte sobre el registre o el timbre. La botzina de greus obsolet anglès que Mendelssohn requereix en la seva puntuació ha estat inclòs com a part de Bombardí. Per a més comoditat, els editors transcriuen les parts de trombó, originalment anotades en alt o tenor clef, tots a clau de fa. La notació redoblant va ser aclarit i simplificat per reflectir la tècnica de percussió més de regiment de l'època, sense deixar de ser fàcil de llegir per als jugadors moderns. Finalment, els detalls de dinàmiques i articulacions van ser coordinades entre les parts i s'ajusten perquè coincideixi amb la puntuació reimprès des de 1852.