Partitures $50.00

Original

Symphony No. 2. Genesis. David Gillingham. B-Flat Trumpet sheet music. English Horn sheet music. Grade 5.

Traducció

Simfonia n º 2. Gènesi. David Gillingham. -Si bemoll trompeta partitures. Full Anglès Banya música. 5è Grau.

Original

Symphony No. 2. Genesis composed by David Gillingham. For concert band. Piccolo, Flute 1, Flute 2, Oboe 1. 2, English Horn, Bassoon 1. 2, Eb Soprano Clarinet, Clarinet in Bb 1, Clarinet in Bb 2, Clarinet in Bb 3, Bass Clarinet, Contrabassoon, Alto Saxophone 1. 2, Tenor Saxophone, Baritone Saxophone, Trumpet in Bb 1, Trumpet in B. Band Music. Grade 5. Score only. Duration 20. 00. Published by C. Alan Publications. CN.14761. Another major contribution to advanced band repertoire. Epic in proportion, this symphony displays the creative scoring and brilliant compositional technique we have associated with this esteemed composer. Upper-level musicians and conductors will enjoy the challenges presented in preparing and performing this outstanding work. Like Symphony No.1. Apocalyptic Dreams. , Symphony No. 2. "Genesis". is programmatic and based on Biblical scripture. Symphony No. 2 is inspired by the first nine chapters of Genesis and is divided into five movements. I. In the beginning. II. Eden and the forbidden fruit. III. Noah and the Ark. IV. The floodgates of heaven. and V. The sign of the covenant. Movement I. In the beginning, opens mysteriously with the whirring of flexible plastic hoses in the percussion and a pedal G in the vibraphone which signify chapter 1, verse 2, "Now the earth was formless and empty, darkness was over the surface of the deep, and the Spirit of God was hovering over the waters. " God's presence and voice are represented by repeated notes leading to a note a half step above and then back down,. the "God motive". first heard by the horns in the thirteenth measure. Following are ascending passages in the Eb clarinet over harp-like passages in the piano indicative of chapter 1, verse 3, "And God said 'Let there be light', and God saw that the light was good, and he separated the light from the darkness. " An accumulation of texture follows building into an expansive tone cluster which breaks into G major with a soaring melodic line in the horns. The section represents chapter 1, verse 6, "And God said, 'Let there be an expanse between the waters to separate water from water. '" Ensuing is the essence of chapter 1, verse 11, "Then God said, - Let the land produce vegetation. seed-bearing plants and trees on the land that bear fruit with seed in it, according to their various kinds. '", and chapter 1, verse 14-15, "And God said, 'Let there be lights in the expanse of the sky to separate the day from the night, and let them serve as signs to mark seasons and days and years, and let there be lights in the expanse of the sky to give light on the earth. '" Strident articulations of chords along with the brake drum begin this section, likened to lightening, followed by rustling in the clarinets over clusters in the brass followed again by a soaring horn melody emulating the voice of God. Trills and ascending passages in the woodwinds and piano over low brass chords characterize the next section which expresses the creation of living creatures expressed by chapter 1, verse 20 and 24, "And God said, 'Let the water teem with living creatures, and let birds fly above the earth across the expanse of the sky'". "And God said, 'Let the land produce living creatures according to their kinds. livestock, creatures that move along the ground, and wild animals, each according to its kind. '" A quiet and most reverent section ensues which expresses the voice of God. the "God motive". as He creates his most prized possession, Man, as written in chapter 1, verse 26, "Then God said, 'Let us make man in our image, in our likeness and let them rule over the fish of the sea and the birds of the air, over the livestock, over all the earth, and over all the creatures that move along the ground'". The movement ends with a sort of benediction which utilizes the "God motive" and ends quite peacefully in G major, all inspired by chapter 2, verse 2, "By the seventh day God had finished the work he had been doing. so on the seventh day He rested from all His work. '" Movement II. Eden and the Forbidden Fruit, seeks to exploit both the beauty and the wrath of God. The first part of the movement is devoted to the Garden of Eden, the creation of the woman. Eve. and The Tree of Knowledge of Good and Evil. Verses 8-9, 16-17, and 21-22, from the 2nd chapter of Genesis provide the inspiration for this part of the movement. "Now the Lord God had planted a garden in the east, in Eden. and there He put the man He had formed. And the Lord God made all kinds of trees grow out of the ground--trees that were pleasing to the eye and good for food. In the middle of the garden were the tree of life and the tree of the knowledge of good and evil. " 'And the Lord God commanded the man, 'You are free to eat from any tree in the garden. but you must not eat from the tree of the knowledge of good and evil, for when you eat of it you will surely die. '" "So the Lord God caused the man to fall into a deep sleep. and while he was sleeping, He took one of the man's ribs and closed up the place with flesh. Then the Lord God made a woman from the rib He had taken out of the man, and He brought her to the man. " The mood begins to change when the euphonium plays the first two phrases of the hymn O God Our Help in Ages Past. Tune by William Croft 1708. "St. Anne". Tempted by a most crafty serpent, Adam and Eve eat the forbidden fruit from the tree of knowledge of good and evil. "When the woman saw that the fruit of the tree was good for food and pleasing to the eye, and also desirable for gaining wisdom, she took some and ate it. She also gave some to her husband, who was with her, and he ate it". chapter 3, vs. The hymn abruptly ends articulated by stopped horns. Following, is a section filled with angry and evil motives and dissonant textures which allude to the consequences of eating the forbidden fruit. "To the woman he said, 'I will greatly increase your pains in childbearing. with pain you will give birth to children. Your desire will be for your husband, and he will rule over you'". chapter 3, vs. 16. And to Adam he said, "Cursed is the ground because of you. through painful toil you will eat of it all the days of your life. It will produce thorns and thistles for you, and you will eat the plants of the field. By the sweat of your brow you will eat your food until you return to the ground, since from it you were taken. for dust you are and to dust you will return". chapter 3, vs. 17-19. The movement ends in woeful reflection of the curse that God bestowed upon mankind. Movement III. Noah and the Ark, is in a scherzo-trio structure. The scherzo section is set in compound duple meter and reflects Noah's overwhelming job to build a most expansive ark as described in chapter 6 of Genesis. The trio is almost child-like in mood and quotes the hymn All Things Bright and Beautiful. Words by Cecil F. Alexander, 1848, 17th century English melody. All things bright and beautiful, All creatures great and small, All things wise and wonderful, The Lord God made them all. The hymn serves to create the image of boarding all the "creatures" on the ark. "You are to bring into the ark two of all living creatures, male and female, to keep them alive with you. Two of every kind of bird, or every kind of animal and of every kind of creature that moves along the ground will come to you to be kept alive. Chapter 6, vs. 16-20. The recapitulation of the trio is interrupted by a dissonant textural crescendo leading to movement IV. Movement IV. The Floodgates of Heaven, begins with falling rain. closed hi-hats. over a pedal Eb. After several strikes of lightning, tutti chords, the heavens open up and it begins to pour. cascading woodwind passages. As described in Chapter 7, vs. 11-12. "In the six hundredth year of Noah's life, on the seventeenth day of the second month--on that day all the springs of the great deep burst forth, and the floodgates of the heavens were opened. And rain fell on the earth forty days and forty nights. " Under the cascading woodwinds the horns and trumpets sing a theme of destruction. The intensity grows and reaches its height in C major and becomes quiet with a repeated eighth note pedal on C in the trumpets. Then, motives from the death chant, Dies Irae, appear in the woodwinds and piano representative of Chapter 7, vs. 23. "Every living thing on the face of the earth was wiped out. men and animals and the creatures that move along the ground and the birds of the air were wiped from the earth. Only Noah was left, and those with him in the ark. " The section builds to a partial statement of the chant by the full ensemble ending with a pedal on G by the timpani. Movement V. The Sign of the Covenant is the fifth and final movement of the symphony. The first part of the movement reflects the dove sent by Noah to find land. The piccolo solo aptly alludes to the bird as it flies toward land and brings back the olive branch. "He waited seven more days and again sent out the dove from the ark. When the dove returned to him in the evening, there in its beak was a freshly plucked olive leaf. Then Noah knew that the water had receded from the earth". chapter 8, vs. 10-12. Below the continuing song of the piccolo. the dove. , the horns sing a theme of celebration as Noah and the animals step off the ark onto dry land. A prayer follows with a series of overlapping cadences alluding to Noah building an altar and God vowing not to ever again destroy the living things on earth. chapter 8, vs. 20. "Then Noah built an altar to the Lord. Chapter 8, vs. 21-22. "Never again will I curse the ground because of man, even though every inclination of his heart is evil from childhood. And never again will I destroy all living creatures, as I have done. The symphony ends in fanfare modulating dramatically to E major and then fading away to a single E major chord in the marimba which then fades to silence. Chapter 9, vs. 12-13. "This is the sign of the covenant I am making between men and you and every living creature with you, a covenant for all generations to come. I have set My rainbow in the clouds, and it will be the sign of the covenant between Me and the earth. Dedicated to Dr. Mallory B. Thompson in celebration of her first decade as Director of Bands at Northwestern University.

Traducció

Simfonia n º 2. Gènesi composta per David Gillingham. Per a la banda de concerts. Piccolo, Flauta 1, 2 Flauta, Oboè 1. 2, Corn anglès, Fagot 1. 2, Eb Clarinet Soprano, Clarinet en Bb 1, Clarinet en Bb 2, Clarinet en Bb 3, clarinet baix, Contrafagot, Saxòfon Alt gener. 2, Saxòfon Tenor, Baríton Saxòfon, Trompeta en Bb 1, Trompeta en B. Band Music. 5è Grau. Només marcarà. Durada 20. 00. Publicat per C. Alan Publicacions. CN.14761. Una altra contribució important a avançat repertori de la banda. Epopeia en proporció, aquesta simfonia mostra el marcador creativa i tècnica de composició brillant hem associat amb aquest apreciat compositor. Músics de nivell superior i els conductors podran gaudir dels reptes que es presenten en la preparació i la realització d'aquesta obra excepcional. Com Symphony No.1. Apocalyptic Dreams. , La Simfonia N º 2. "Gènesi". és programa i sobre la base de les escriptures bíbliques. Simfonia n º 2 s'inspira en els nou primers capítols del Gènesi i es divideix en cinc moviments. I. En el començament. II. Edèn i el fruit prohibit. III. Noè i l'Arca. IV. Les finestres del cel. i V. El senyal del pacte. Moviment I. Al principi, s'obre misteriosament amb el brunzit de les mànegues de plàstic flexible en la percussió i un pedal de G en el vibràfon que signifiquen el capítol 1, versicle 2, "I la terra estava desordenada i buida, les tenebres estaven sobre la faç de l' profund, i l'Esperit de Déu es movia sobre les aigües. "La presència i la veu de Déu estan representats per notes repetides que condueixin a una nota mig to dalt i després cap avall,. el "Déu motiu". escoltat per primera vegada per les banyes en la mesura tretzena. Després hi ascendint passatges al clarinet Eb sobre passatges d'arpa com al piano indicativa del capítol 1, versicle 3: "Déu digué: 'Hi hagi llum', i va veure Déu que la llum era bona, i separà la llum de la foscor. "Una acumulació de textura segueix edifici en un clúster de to expansiu que es trenca en sol major amb una línia melòdica que s'eleva en les banyes. La secció representa el capítol 1, versicle 6: "Déu digué: 'hagi un firmament enmig de les aigües per separar l'aigua de l'aigua. '"Com a conseqüència és l'essència del capítol 1, versicle 11:" Déu digué: - Que hi hagi vegetació terrestre. llavor, que les plantes i els arbres de la terra que donen fruit amb llavor, tots segons la seva espècie!. '", I en el capítol 1, versicle 14-15:" Déu digué:' Faig llumeneres en l'expansió dels cels per separar el dia de la nit, i que serveixin com a senyals de les estacions, dies i anys, i deixar Faig llumeneres en l'expansió dels cels per il · luminar sobre la terra. '"Articulacions estridents dels acords, juntament amb el tambor de fre comencen aquesta secció, comparats llampecs, seguits murmuri en els clarinets més de clústers en els alts comandaments mostra novament una melodia banya alça emulant la veu de Déu. Trinos i passatges ascendents en els instruments de vent i el piano els acords del llautó sota caracteritzen la següent secció que expressa la creació dels éssers vius expressades pel capítol 1, versicle 20 i 24: "Déu digué:« Que vessin d'éssers vivents les aigües, i aus que volin sobre la terra, en la expansió dels cels '". "Déu digué: Que la terra produeixi éssers vivents segons el seu gènere. bestiar, animal que s'arrossega sobre la terra, i els animals salvatges, cadascú segons la seva espècie. '"Una zona tranquil · la i més reverent sobrevé que expressa la veu de Déu. el "Déu motiu". com Ell crea la seva possessió més preuada, l'home, com està escrit en el capítol 1, versicle 26: "Llavors va dir Déu: Fem l'home a imatge nostra, conforme a la nostra semblança, i senyoregi en els peixos del mar, els ocells de l'aire, en les bèsties, en tota la terra, i totes les bèsties que s'arrossega sobre la terra '". El moviment acaba amb una mena de benedicció que utilitza el "Déu motiu" i acaba bastant pacíficament en sol major, totes elles inspirades en el capítol 2, verset 2, "El setè dia Déu havia acabat l'obra que havia fet. pel que en el setè dia va descansar de tota la seva obra. '"Moviment II. Edèn i la fruita prohibida, busca explotar tant la bellesa com la ira de Déu. La primera part del moviment es dedica al Jardí de l'Edèn, la creació de la dona. Eva. i L'Arbre de la Ciència del Bé i del Mal. Els versets 8-9, 16-17, i 21-22, en el segon capítol del Gènesi proporcionar la inspiració per a aquesta part del moviment. "El Senyor Déu plantà un jardí a l'orient de l'Edèn. i va posar-hi l'home que havia format. I el Senyor Déu va fer tota mena d'arbres creixen fora de la terra - arbres que eren agradables a la vista i bo per menjar. Al mig del jardí va fer créixer l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal. "I va manar Senyor Déu a l'home, 'Sou lliure de menjar de qualsevol arbre al jardí. però no has de menjar de l'arbre del coneixement del bé i del mal, perquè mengem, certament moriràs. '"" I el Senyor Déu va fer que l'home caigués en un son profund. i mentre aquest dormia, va prendre una de les seves costelles, i va tancar la carn al seu lloc. El Senyor Déu va fer una dona de la costella que havia pres l'home, i la va portar a l'home. "L'estat d'ànim comença a canviar quan el bombardí juga les dues primeres frases de l'himne Oh Déu La nostra Ajuda en èpoques passades. Tune per William Croft 1708. "Santa Anna". Temptat per una serp més astut, Adam i Eva mengen del fruit prohibit de l'arbre del coneixement del bé i del mal. "Quan la dona va veure que el fruit de l'arbre era bo per a menjar, agradable als ulls, i codiciable per assolir la saviesa, va prendre del seu fruit i va menjar. I va donar també al seu marit, que estava amb ella, i ell va menjar ". capítol 3, vs. L'himne acaba abruptament articulada pels corns detinguts. Després, hi ha una secció plena de motius d'enuig i el mal i textures dissonants que al · ludeixen a les conseqüències de menjar el fruit prohibit. "A la dona li va dir:" Faré que en gran manera els teus dolors en el part. amb dolor donaràs a llum els fills. I el teu desig serà per al teu marit, i ell et dominarà '". capítol 3, vs. 16. I l'home va dir: "Maleïda serà la terra de vós. Amb penosos treballs menjaràs d'ella tots els dies de la teva vida. Es produirà cards i espines per a tu, i menjaràs plantes del camp. Amb la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornis a la terra, perquè d'ella vas ser pres. doncs pols ets, ia la pols tornaràs ". capítol 3, vs. 17-19. El moviment acaba en reflex lamentable de la maledicció que Déu va atorgar a la humanitat. Moviment III. Noè i l'Arca, es troba en una estructura scherzo-trio. La secció de scherzo es troba en compàs binari compost i reflecteix tasca aclaparadora de Noè que construís una arca més expansiva com es descriu en el capítol 6 del Gènesi. El trio és gairebé infantil en l'estat d'ànim i cita l'himne Totes les coses brillants i boniques. Paraules de Cecil F. Alexander, 1848, melodia Anglès del segle 17. Totes les coses brillants i boniques, totes les criatures grans i petites, totes les coses sàvies i meravelloses, El Senyor Déu els va fer. L'himne serveix per crear la imatge d'embarcar en totes les "criatures" a l'arca. "Vostè és posar a l'arca una parella de tots els éssers vius, homes i dones, perquè tinguin vida amb tu. Dos de cada espècie d'au, o tot tipus d'animals i de tot tipus d'animals que s'arrosseguen per terra, vindrà a vostè per mantenir-se viu. Capítol 6, vs. 16-20. La recapitulació del trio és interrompuda per un crescendo de textura dissonant que condueix al moviment IV. Moviment IV. Les comportes del cel, comença amb la caiguda de la pluja. charles tancats. sobre un pedal de Eb. Després de diverses vagues de llampec, d'acord tutti, cel s'obren i comença a abocar. cascada passatges de vent de fusta. Tal com es descriu en el capítol 7, vs. 11-12. "L'any sis-cents de la vida de Noè, en el dissetè dia del segon mes - el dia que es van obrir totes les fonts del gran endavant explosió profunda, i les cataractes del cel. I la pluja va caure sobre la terra quaranta dies i quaranta nits. "En virtut dels instruments de vent en cascada les banyes i trompetes cantar un tema de la destrucció. La intensitat creix i arriba a la seva alçada en do major i s'aquieta amb un pedal de corxera repetit en C a les trompetes. A continuació, els motius de la mort cant, Dies Irae, apareixen en els instruments de vent i representant de piano del Capítol 7, vs. 23. "Tots els éssers vius sobre la faç de la terra va ser arrasada. els homes i els animals i les criatures que s'arrosseguen per terra i els ocells, van ser exterminats de la terra. I va quedar només Noé, i els que amb ell a l'arca. "La secció es basa en una declaració parcial del cant pel conjunt complet que acaba amb un pedal de G dels timbals. Moviment V. El senyal de l'aliança és el cinquè i últim moviment de la simfonia. La primera part del moviment reflecteix el colom enviada per Noè per trobar la terra. El piccolo sol · ludeix encertadament l'ocell que vola cap a la terra i porta la branca d'olivera. "Va esperar set dies i va tornar a enviar el colom fora de l'arca. Quan el colom va tornar a ell a la nit, no en el seu bec portava un full d'olivera. Llavors va entendre Noè que les aigües s'havien retirat de sobre la terra ". capítol 8, vs. 10-12. A sota de la cançó contínua del piccolo. el colom. , Les banyes cantar un tema de la celebració com Noè i els animals baixen de l'arca en terra ferma. Una oració segueix amb una sèrie de cadències superposades al · lusius a Noè construir un altar i Déu va prometre no destruir mai més els éssers vius a la terra. capítol 8, vs. 20. "I va edificar Noè un altar al Senyor. Capítol 8, vs. 21-22. "Mai més tornaré a maleir la terra per causa de l'home, tot i que tot designi del seu cor és dolent des de la seva joventut. I mai més tornaré a destruir tot ésser vivent, com he fet. La simfonia acaba en fanfàrria modulant de manera espectacular al meu major i després desapareixent a un sol E acord major en la marimba que després s'esvaeix a silenci. Capítol 9, vs. 12-13. "Aquest és el senyal del pacte que faig entre homes i vosaltres i tots els éssers que viu amb vostè, un pacte per a totes les generacions futures. Jo he posat el meu arc de Sant Martí als núvols, el qual serà per senyal del pacte entre jo i la terra. Dedicat al Dr. Mallory B. Thompson en la celebració de la seva primera dècada com a Director de Bandes de Música de la Universitat Northwestern.