Partitures $25.00

Original

Abiquiu. B-Flat Trumpet sheet music. Grade 5.

Traducció

Abiquiu. -Si bemoll trompeta partitures. 5è Grau.

Original

Abiquiu composed by David R. Gillingham. Arranged by Geoffrey Brand. For concert band. Piccolo, Flute 1, Flute 2, Oboe 1, Oboe 2, Bassoon 1. 2, Bb Clarinet 1, Bb Clarinet 2, Bb Clarinet 3, Bb Bass Clarinet, Eb Contralto Clarinet, Eb Alto Saxophone 1, Eb Alto Saxophone 2, Bb Tenor Saxophone, Eb Baritone Saxophone, Bb Trumpet 1, Bb Trumpet 2,. Grade 5. Score only. Duration 9. 00. Published by C. Alan Publications. CN.16831. A glorious programatic work that challenges performer and listener alike. With the support of a full percussion section, you will travel from the driving rhythms of the city, to the swell of the desert canyon, to the open skies. Hold on for the ride. Abiquiu was inspired by a provocative poem by the same name written by Mesa State College Professor and Colorado poet, L. Luis Lopez. Take this city-filled soul, pour it out, place it in soil beneath your high desert vista. Fill it with canyon, sky, mesa, mountain, smell of rain and song of bird. Tint each with time of day. let each settle into a painting of sand. so that when I-m away I can close my eyes and gaze upon and breathe your sacred strands. The ideas set forth by each short stanza of the poem are set somewhat programmatically to music. At the onset of the piece the music suggests the 'city-filled soul' with disjunct themes, driving rhythms and harmonic confusion. Envisioning one's self amidst the rush hour of a big city and the ensuing mental frustration. The section features 'calls for help' in the horns and trumpets using large intervals, mostly of 7ths and octaves. One last 'call' culminates the section as the 'city-filled soul' is finally poured out in the soil beneath the 'desert vista. ' The pulse of the city can still be heard with the constant heartbeat of the timpani and remnants of the 'call' motive in the horns. The music dramatically swells and segues with the next section beginning with a backdrop of keyboard percussion, piano and a fluttering of flutes. Arising from the texture is a theme in Db major, beginning in the horns, evoking the spaciousness of the canyon and the vastness of the open air and sky as so eloquently written in the second stanza of the poem. The theme grows in volume and texture and eventually the entire ensemble is singing the beauty of this picturesque scene and the music modulates to F major and finally to D major and then subsides. A mysterious ostinato in the piano, bells and vibraphone provides backdrop for short phrases of a chorale melody played by the clarinets as if in the distance signifying how each element settles 'into a painting of sand. ' Soon, however, the busyness and frustration of the 'city-filled soul' begin to infiltrate the section until it all returns with all of the fury heard in the beginning of the piece. -so that when I-m away-. But soon, as if closing one's eyes to the madness, the beauty of the canyon, sky, mesa, mountain, smell of rain and song of bird burst forth out of the texture and the majesty of the spacious 'canyon' theme returns. -I can close my eyes and gaze upon and breathe your sacred strands. The music 'climbs' to the top of the mountain and ends joyously in Eb major. The texture then thins leaving only the piano, bells and vibraphone and decays into a single Bb on the vibraphone, much like the pure voice of a child. Under this sustained voice, the clarinets quote the opening notes of the 'canyon' theme, followed by the distant, 'sacred strands' of the chorale in the piano and bells. The sequence repeats and the piece ends quietly with the warm sound of the marimba, bells and vibraphone. With the generous support of Stephen Boelter and Karen Combs, Abiquiu was commissioned by the Mesa State College Wind Symphony, for the 2009 Best of the West Music Festival. During the compositional process, Calvin Hofer, conductor, was informed that Stephen developed a recurrence of melanoma, which was terminal. This was devastating news to the Best of the West family. Through my correspondence with Calvin, I discovered how important Best of the West was to Stephen. His vision was simple. to help provide a rich musical experience for all involved - performer, audience, or music educator. Stephen's wife, Karen, continues their visionary work with her financial support of Best of the West. To honor Stephen Boelter, Calvin requested that, if possible, I include a small quote in the piece from Stephen's Alma Mater, the University of Wisconsin-Whitewater. Two phrases from the University of Wisconsin-Whitewater Alma Mater. adapted from Beethoven, Op. 81b. can be found in the clarinets in measures 93-101 and in measures 153-159 in the piano and orchestra bells. Stephen played clarinet in the Mesa State Wind Symphony.

Traducció

Abiquiu composta per David R. Gillingham. Arreglat per Geoffrey Brand. Per a la banda de concerts. Piccolo, Flauta 1, 2 Flauta, Oboè 1, 2 Oboè, Fagot 1. 2, 1 Clarinet, Clarinet 2, Clarinet 3, Bb clarinet baix, Eb Contralt Clarinet, Saxòfon Alt Mib 1, Eb Alt Saxophone 2, Saxòfon Tenor Bb, Eb Saxòfon Baríton, Trompeta Sib 1, Trompeta 2,. 5è Grau. Només marcarà. Durada 9. 00. Publicat per C. Alan Publicacions. CN.16831. Una obra programàtica gloriosa que desafia intèrpret i l'oient per igual. Amb el suport d'una secció de percussió completa, que viatjarà des dels ritmes de conducció de la ciutat, al mar de fons de la barranca del desert, als cels oberts. Espera per al passeig. Abiquiu va ser inspirat per un poema de provocació pel mateix nom escrit pel professor de la universitat Taula State i poeta Colorado, L. Luis López. Prengui aquesta ànima ciutat plena, vessar, poseu-la a terra sota de la seva alta vista desert. Omplir amb canó, cel, taula, muntanya, l'olor de la pluja i el cant dels ocells. Tint cada un amb l'hora del dia. anem cada s'assenten en una pintura de sorra. de manera que quan Im lluny puc tancar els ulls i contemplar i respirar els seus fils sagrades. Les idees exposades per cada un curt estrofa del poema s'estableixen mitjançant programació una mica a la música. En l'inici de la peça de la música suggereix el "ànima de la ciutat plena de 'temes disjuntes, ritmes de conducció i confusió harmònica. Preveient un mateix enmig de l'hora punta d'una gran ciutat i la frustració mentals subsegüent. 'Trucades d'auxili' la secció Característiques de les banyes i trompetes que fan servir intervals grans, la majoria de 7ths i octaves. Una última "anomenada" culmina la secció com el "ànima de la ciutat plena de 'per fi està vessada a terra sota del' desert vista. "El pols de la ciutat encara es poden escoltar amb el batec constant dels timbals i les restes de la '' motiu de trucades en les banyes. La música s'infla dramàticament i dóna pas a la següent secció que comença amb un teló de fons de la percussió del teclat, piano i un aleteig de flautes. Derivats de la textura és un tema en Db important, a partir de les banyes, que evoca l'amplitud del canó i la immensitat de l'aire lliure i el cel com tan eloqüentment escrit en la segona estrofa del poema. El tema creix en volum i textura i, finalment, tot el conjunt està cantant la bellesa d'aquesta pintoresca escena i la música modula a fa major i finalment a re major i després es desploma. Un ostinato misteriós al piano, campanes i vibràfon ofereix teló de fons de frases curtes d'una melodia coral interpretat pels clarinets com si en la distància significant com cada element s'assenta "en una pintura de sorra. 'Aviat, però, el tràfec i la frustració del "ànima de la ciutat plena de' comencen a infiltrar-se en la secció fins que totes les devolucions amb tota la fúria escoltat en el començament de la peça. -així que quan jo-m de distància-. Però aviat, com si tancar els ulls a la bogeria, la bellesa del canó, cel, taula, muntanya, l'olor de la pluja i el cant de les aus esclatar fora de la textura i la majestuositat de les àmplies declaracions de tema 'canó'. -Puc Tancar els ulls i contemplar i respirar els seus fils sagrades. La música 'puja' al cim de la muntanya i acaba amb alegria en Mi bemoll major. La textura després s'aprima deixant només el piano, campanes i vibràfon i es desintegra en una sola Bb al vibràfon, igual que la veu pura d'un nen. Sota aquesta veu sostinguda, els clarinets citen les primeres notes del tema 'canó', seguits pels llunyans, 'brins sagrades "de la coral al piano i campanes. La seqüència es repeteix i la peça acaba en silenci amb el càlid so de la marimba, campanes i vibràfon. Amb el generós suport de Stephen Boelter i Karen Combs, Abiquiu va ser encarregat per la Mesa State College Wind Symphony, els millors de 2009 del Festival de Música de West. Durant el procés de composició, Calvin Hofer, director d'orquestra, es va informar que Stephen desenvolupar una recurrència de melanoma, que era terminal. Aquesta notícia va ser devastadora per al millor de la família West. A través de la meva correspondència amb Calvino, vaig descobrir l'important Best of the West va ser Stephen. La seva visió era simple. per ajudar a proporcionar una rica experiència musical per a tots els involucrats - artista, el públic o educador de la música. L'esposa de Stephen, Karen, continua el seu treball visionari amb el seu suport financer de Best of the West. En honor a Stephen Boelter, Calvino va demanar que, si és possible, incloc una petita cita a la peça de de Stephen Alma Mater, la Universitat de Wisconsin-Whitewater. Dues frases de la Universitat de Wisconsin-Whitewater Alma Mater. adaptat de Beethoven, Op. 81B. es poden trobar en els clarinets en mesures de 93 a 101 i en les mesures de 153 a 159 en les campanes de piano i orquestra. Stephen tocava el clarinet a la Mesa State Wind Symphony.