Instruments
Ensembles
Genres
Compositors
Artistes

Partitures $134.10

Original

Berners. A Wedding Bouquet. Full Score. Sheet Music. Orchestra. ORCH. Lord Berners.

Traducció

Berners. Un ram del casament. Full Score. Partitures. Orquestra. ORCH. Senyor Berners.

Original

A Wedding Bouquet was the idea of Lord Berners, who wanted Frederick Ashton to make a ballet pantomime out of one of Gertrude Stein's plays and who both wrote the music and designed the "decor" and costumes. The name of the play was 'They must be Wedded to Their Wife', but this was thought too long for advertising and was changed to A Wedding Bouquet. Lord Berners went to visit Gertrude Stein in Bilignin and she liked the idea and he found in her house a carpet which gave him the pattern for the backcloth for the ballet. The ballet was first spoken of as a choral ballet and the opera chorus did sing or chant the words at the early performances, but it was entirely unlike any other choral ballet before or since. The words explained the action, introduced the characters, made utterly irrelevant comments, worked themselves into a frenzied rhythmical accompaniment or injected on occasional apt phrase that devastated dancers and audience alike. Not all of the words have ever been really intelligible but gradually the audience got to know certain phrases by heart and the ballet has a devoted public, although inevitably it has always been a rather special one and to this day there are people who detest the whole affair, don't 'understand' it, and think it an absurd waste of time and talent.

Traducció

Un ram del casament va ser la idea de Lord Berners, que volia Frederick Ashton per fer una pantomima del ballet d'una de les obres de Gertrude Stein i que tant va escriure la música i va dissenyar la "decoració" i disfresses. El nom de l'obra va ser 'S'ha de casada amb els seus Wife', però això es va pensar massa temps per a la publicitat i es va canviar a un ram del casament. Senyor Berners va anar a visitar Gertrude Stein en Bilignin i li va agradar la idea i que va trobar a casa seva una catifa que li va donar la pauta per el teló de fons per al ballet. El ballet va ser parlat primer de com un ballet coral i el cor de l'òpera va fer cantar o recitar les paraules en les primeres actuacions, però era totalment diferent a qualsevol altre ballet coral abans ni després. Les paraules expliquen l'acció, va presentar als personatges, fets rotundament comentaris inoportuns, treballat a si mateixos en un acompanyament rítmic frenètica o injectat en encertada expressió ocasional que va devastar ballarins i públic per igual. No totes les paraules mai han estat realment intel·ligible però poc a poc el públic ha de saber certes frases de memòria i el ballet té un públic fidel, tot i que, inevitablement, sempre ha estat un lloc especial i fins avui hi ha persones que detesten el tot assumpte, no "entén", i crec que una absurda pèrdua de temps i talent.