Lletres: Lax'n'busto. Que Boig El Món.

Que boig el mon, que no te cap sentit
i em fa pensar: "no se que hi faig aqui.
Que boig el mon, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constancia,
que un dia et fot un cop
amb tanta forca que et deixa sol
en el principi del cami.
Diuen que al mon s?hi ve a patir.

Que boig el mon, que no te cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teniem ahir.
Que boig el mon, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distancia esta el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de magia
baixem com l?aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el cami,
construint a mida el desti.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre res, res a perdre.

Boig, el mon es boig, pero es nostre
i es el millor d?antre els possibles.

Que boig el mon,
que em fa anar amunt i avall,
i es tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el mon, on podem creure en mes d'un deu,
i aixo ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Pero el pitjor es no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de magia,
baixem com l?aigua
i a cada obstacle
refem com si res el cami
construint a mida el desti.


A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre res, res a perdre.
Boig, el mon es boig, pero es nostre
i es el millor d?antre els possibles.