Lletres: Els Pets. Fràgil. Al Seient Del Costat.

Tu poses marxa i jo punt mort,
reposo el cap enrere i estiro les cames.
Et miro pel retrovisor
dissimuladament mentre sento el motor.

Sense cap pressa giro el coll
i els fils de la llum juguen a ser pentagrames.
El dia sembla xafogos
pero abaixo la finestra i em ve un glop de tardor.

El sol es com un ou ferrat
amb un nuvol que vol sucar-hi pa.
I callat se que saps
que amb tu soc de veritat.

Em portes i jo em deixo
des del seient del costat.
Em guies i et segueixo,
soc al seient del costat.

La radio ens dona una canco
de Jarvis i cantem com si fossim canalla.
Jo em se la lletra pero tu no
i a mi m'agrada mes la teva versio.

Potser fa molt que fem cami
pero et prometo que no se'm fa avorrit.
Calles pero saps que se
que no em cal ningu mes.

I en aquest compartiment
on mai trobem
les ulleres de sol
guardo tots aquells moments
que fan el
mapa
del que ara som.

Em portes i jo em deixo
des del seient del costat.
Em guies i et segueixo,
sempre al seient del costat.


(Gracias a Ana por esta letra)