Lletres: Quimi Portet. Academia Dels Somnis. Naftalina.

Les fotos velles dels calaixos, calaixos vells, mig oblidats. Arraconat als teus records; sense llum del sol; naufrago trist en naftalina; no es mal perfum, n'hi ha de pitjors; busco el silenci i no madono que m'he tornat sord. No, no, no.... prou cartes i records. No, no, no.... postals de mons millors. No, no, no.... paraules de consol. No, no, no.... mons de naftalina! Camps magnetics, pluja i fang. Arbres tetrics, boira i fred. Pols de sofre, perfum d'hivern. Manuscrites, les lleis de l'infern. Naftalina i flors de neu; no em mouria de prop teu. No, no, no.... prou cartes i records. No, no, no.... postals de mons millors. No, no, no.... paraules de consol. No, no, no.... mons de naftalina!