Lletres: Sopa De Cabra. L'empordà.

Nascut entre Blanes i Cadaques
Molt tocat per la tramuntana
D'una sola cosa pots estar segur
Quan mes vell mes tocat de l'ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria
Pero cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no te pressa
Ningu m'espera alla dalt
I anar a l'infern no m'interessa
Es molt mes bonic l'Emporda.

I varen passar ampolles i anys
I en Sisset encara aguantava
Dormint la mona a la vora del Ter
Pero ell mai no s'hi tirava

Sempre deia que a la matinada es mataria
Pero cap al migdia anava ben torrat

Somriu i diu que no te pressa
Ningu m'espera alla dalt
I anar a l'infern no m'interessa
Es molt mes bonic l'Emporda.

Sempre deia que a la matinada es mataria
Pero cap al migdia anava ben torrat
Somriu i diu que no te pressa
Ningu m'espera alla dalt
I anar a l'infern no m'interessa
Es molt mes bonic l'Emporda.

I quan veig la llum de l'alba
Sento les ganes de marxar
Potser que avui no em suicidi
Potser ho deixi fins dema,fins dema, fins dema.